Avui m’he entretingut a llegir sencer el document de les bases per a una futura llei de consultes populars, preparat pel Centre d’Estudis Sobiranistes. Sense fer massa soroll, el CES va per feina. El document és un pèl feixuc, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de dret, però hi he espigolat alguns punts
Rebo un nou comentari sobre aquesta sèrie lingüístico-patatera. El signa Clementina, que resulta que és l’anònim d’abans d’ahir. Clementina, el desacord amb el què dius es total. La teva argumentació és més política del què et penses. Estàs plantejant que els catalanoparlants ens posem d’acord per parlar un únic estàndard, per tal d’assegurar la unitat de
Les patates, creïlles i trumfes estan donant més suc del que m’esperava. Dues noves aportacions enriqueixen el debat. Una és de Josep M., l’autor del comentari inicial. A la possibilitat de fer algun tipus de protesta a Mercadona, suggereix escamots de trenta persones que es dediquin, sorpresivament, a etiquetar en català els productes que hi venen. La veritat
Un amable blocaire, en Josep M., ha fet un comentari al meu post d’ahir, sobre la doble denominació patates i creïlles, a l’Eroski de Tarragona. Sota el títol "Tampoc cal filar tant prim" (efectivament, és una qüestió molt anecdòtica, però també simbòlica, i per això la comento), em ve a dir que casi millor usar creïlles,
La cadena Eroski s’ha destacat sempre, pel que fa a usos lingüístics, per creure’s tot allò de l’Espanya plural, és a dir quadriilingüe. De tots és sabut (o així hauria de ser) que els productes que ven de la seva marca blanca estan etiquetats en les quatre llengües més importants de l’estat. Es tracta d’una
Pel que fa a l’affaire Ruiz-Gallardón, més enllà de la qüestió ideològica, d’una importància innegable, tot es redueix al problema de sempre: el poder de les cúpules i dels líders dels partits, i la falta de democràcia interna d’aquests. Perquè, comptat i debatut, que algú m’expliqui qui és el senyor Rajoy (o qui li mogui els
S’acosten, ineluctablement, les eleccions espanyoles (erròniament anomenades "generals"). La blocosfera, especialment el seu sector més sobiranista, bull des de fa temps amb opinions, intervencions, propostes i proclames sobre quin hauria de ser el sentit del vot el proper 9 de maig de tot aquest sector de la societat que estem decebuts de l’actuació de les
Transcric (tallar+enganxar) la notícia que avui publica Vilaweb. La trobo molt important i significativa. L’Institut Europeu de la Mediterrània acull avui la presentació, a les 7 de la tarda, el Diccionari Àrab-Català, el primer que sistematitza científicament les equivalències lingüístiques entre ambdues llengües. A l’acte hi participarà tant l’autora, Margarida Castells, que va començar a
El proper dijous el lehendakari Ibarretxe pronunciarà una conferència a Barcelona sobre la seva coneguda proposta política. L’acte ha estat convocat per les tres mogudes sobiranistes, mentre que els partits polítics han promès quedar en un segon pla: per aquest camí, anem bé. M’hagués agradat assistir-hi, però no podrà ser. Segueixo amb interès i amb
Un director de cinema francès i una actriu anglesa, que trenta anys enrera van tenir un idil·li puntualment ressenyat a les revistes de l’època, es retroben. Es tornaran a liar o no? Ell és Jean Rochefort, habitual de les comèdies gal·les. Ella, Charlotte Rampling, una senyora que, com dirien els cursis, millora amb els anys
Un problema amb la meva declaració de renda m’ha obligat a perdre una bona estona del matí d’avui a l’Agència Tributària (espanyola, of course). Hi he anat amb fundades prevencions: hi haurà una bona informació? Em diran allò de vuelva usted mañana? Patiré alguna incidència digna de figurar a la meva secció "La batalla diària per
La Xina dels anys 30 i l’ocupació dels japonesos. Un grup de joves resistents planegen assassinar un col·laboracionista. La noia encarregada d’introduir-se en el seu entorn per facilitar l’acció armada acaba liant-se amb l’individu. Escenes tòrrides. Bé, el tema i la trama de la darrera pel·lícula d’Ang Lee, el director de Brokebak Mountain és prou
El temps corre que vola i Les aigües turbulentes porten un any passant per sota el pont (l’aniversari es complirà el 27 de gener). És el moment, doncs, d’oferir quatre dades sobre el bloc durant el 2007. S’han publicat 202 posts, distribuïts de la següent manera: Cultura (38), Les Quatre Raons (5), Llengües (25), Personal (32), Política
Són quarts de dues de la matinada, de diumenge a dilluns. Un servidor no pot aclucar els ulls, de manera que es lleva i té la pensada de veure la caixa tonta, vulgarment anomenada televisor. El telecomanament ensopega amb un programa del qual havia llegit bones crítiques però que mai no l’havia visionat: es titula
Avui s’acaben, per sort o per desgràcia segons com es miri, les festes de Nadal. Després de les borratxeres, literals o metafòriques, tornem a la dura realitat quotidiana. Lluny d’enfonsar-nos en desànims generalitzats (gener costerut, TGV que no arriba…) pensem que el nounat 2008 es presenta ple d’esdeveniments que ens tindran ben entretinguts. En el