En el post del dia 1 prometia la publicació d’una foto meva habillat amb el fes marroquí. A diferència de Rodríguez Zapatero, jo sí compleixo els meus compromisos i aquí la teniu.
El Consell General dels Pirineus Orientals, organisme equivalent a una Diputació Provincial a la Catalunya Nord, ha aprovat una norma de reconeixement del català. Es contra del que han dit els ploramiques habituals, es tracta d’un text altament significatiu, si tenim en compte el tarannà de l’estat francès en matèria lingüística: – reconeix oficialment el
La proposta electoral del PSOE d’Andalusia de programar classes de català, basc i gallec a les escoles d’aquella comunitat és, en principi, una bona notícia. La barroera reacció del públic en un mítin del PP, quan van preguntar-ne l’opinió a Rajoy, confirma aquesta impressió de que la idea socialista no va mal encaminada. Malhauradament, el senyor
El passat 31 de gener es van complir 125 anys de l’arribada del tren a Valls. Amb tal motiu, l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp ha organitzat una interessant exposició al Museu de Valls, que recomano vivament. S’hi poden veure fotos antigues d’estacions i trens, a l’època d’esplendor d’aquest mitjà de transport
Un any més els carrers de Tarragona van viure la rua. Res d’extraordinari, una mica el de sempre: rengleres de gent de totes les edats ballant d’esma, músiques ensordidores, focus potents i encegadors… però poc enginy i poca crítica sociopolítica. Definitivament, el Carnaval ja no és el que era. Del conjunt de la desfilada, va destacar la
[He triat aquest fragment perquè té com escenari Tarragona i, concretament, la casa de Pere Martell on es decideix la conquesta de Mallorca] “47. E passat mig any nos fom a Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya,
Tot evoluciona, també el Carnestoltes. El que va començar essent una iniciativa popular d’una societat delerosa d’uns dies de disbauxa, previs als rigors quaresmals (rigors que s’estenien a la resta de l’any, de fet) ha acabat convertint-se en una interminable successió d’actes rutinaris organitzats i controlats per l’autoritat competent i patrocinats pels més variats interessos econòmics. Em
Vicent Partal, en el seu bloc, ens proposa que el proper dissabte commemorem el 800è aniversari del naixement de Jaume I el Conqueridor publicant un post amb un fragment del Llibre dels Feits i il·lustrant-lo amb el penó de la Conquesta. No cal dir que m’afegeixo de bon grat a la iniciativa. (a la foto,
La darrera pensada del nostre govern autonòmic ha estat proposar fer més estretes les carreteres dels voltants de Barcelona. Després de prohibir-ne la circulació a més de 80 km/h (proposta discutible però que té la seva lògica, crec jo), ara es despengen amb aquesta idea de bomber. La idea ja ha estat retirada (resulta que era una proposta
Un anònim futur blocaire (diu que s’ho està pensant) em fa arribar un comentari sobre el meu post d’ahir, amb algunes lloances, que agraeixo, i una pregunta final: està intrigat pel significat de l’expressió “mans pecadores”. No té major misteri pel meu entorn familiar, ja que es tracta d’una frase que sentíem dir els meus germans
Aquest bloc compleix avui el seu primer any de vida i aquest aniversari coincideix amb les Jornades sobre la Catosfera de Granollers. És doncs un bon moment per reflexionar sobre els blocs. Si una cosa caracteritza els blocs és la seva diversitat. 100.000 blocaires fem 100.000 blocs diferents. Aquest és el seu atractiu, crec jo:
Òmnium Cultural ha aprovat avui, en assemblea, la reforma dels seus estatuts per tal d’actualitzar-los. L’engrescador projecte de renovació de la prestigiosa entitat, encapçalat per Jordi Porta, compleix així un altre dels objectius que s’havia proposat. I no ho ha fet sense polèmiques. La Junta Directiva ha hagut de sentir crítiques sobre la falta de
El cas dels presumptes terroristes detinguts a Barcelona recentment, ha tornat a posar de manifest de quina manera es (des)informa una societat com la nostra. Entre declaracions de polítics (els que menys saben del tema són els que més en parlen) i el tractament que n’estan donant els mitjans de comunicació, àvids de carn fresca,
Avui m’he entretingut a llegir sencer el document de les bases per a una futura llei de consultes populars, preparat pel Centre d’Estudis Sobiranistes. Sense fer massa soroll, el CES va per feina. El document és un pèl feixuc, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de dret, però hi he espigolat alguns punts
Rebo un nou comentari sobre aquesta sèrie lingüístico-patatera. El signa Clementina, que resulta que és l’anònim d’abans d’ahir. Clementina, el desacord amb el què dius es total. La teva argumentació és més política del què et penses. Estàs plantejant que els catalanoparlants ens posem d’acord per parlar un únic estàndard, per tal d’assegurar la unitat de