Avui s’ha presentat el Cercle d’Estudis Sobiranistes a Tarragona, formant part dels actes organitzats en ocasió del Correllengua. Ho han fet els mateixos Hèctor López Bofill i Alfons López Tena, impulsors de la iniciativa. Tan les intervencions dels conferenciants com les preguntes del públic han estat d’un gran interès, de manera que les dues hores
La cosa va d’una dona que vol muntar una residència amb nois discapacitats a l’antic orfenat on ella havia passat la infantesa. La trama dóna per tota la faramalla típica de les pel·lícules de terror psicològic: casa antiga, golfes plenes de pols, tormentes, vent, nens misteriosos, cops de porta, fenòmens inexplicables… Si les pel·lícules estiguessin
Comencem la visita turística a l’illa pujant a la Caldera de Bandama, muntanya d’uns 500 metres, amb un cràter al mig (recordem que les Canàries són unes illes d’origen volcànic). Des de dalt es divisen les dues principals aglomeracions, Las Palmas i Telde. És com una mena de Tibidabo, sense església ni atraccions, per entendre’ns. Baixem
Vés on et porti el cor, ens deia Susana Tamaro, i a mi el cor ja fa un any que em porta a Gran Canària. He aprofitat el pont del Pilar per anar-hi i heus aquí les quatre anotacions personals del viatge. Considereu aquests lliuraments una continuació del meu post del 25 de maig, corresponent a una
Avui s’ha constituït definitivament la fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes, de López Bofill i López Tena. De totes les iniciatives sorgides els darrers mesos per trobar una sortida cap el futur a l’atzucac polític en què es troba Catalunya (corrents de partits, plataformes, grups), confesso que aquest Cercle és el que millor s’adequa a la meva
És com una deformació personal. Analitzo l’ús de les llengües en qualsevol rètol o escrit que veig. I la cosa dóna per molt. Fixeu-vos, per exemple, en el què han escrit avui a la pissarra instal·lada enfront del bar de sota casa (respecto la puntuació): "Futbol: 17 hrs. Barça vrs. Atletíco". Els nois que porten el bar
En pocs dies de diferència, algunes persones s’han recordat de mi, sabedores de la meva afició pel transport públic. La meva mare m’ha pogut lliurar, gràcies a una amiga seva de Palma de Mallorca, diversa documentació sobre el nou metro d’aquesta ciutat (inauguració, inundació i… interrupció sine die: té el rècord històric de menys dies en servei). El
Em trobo a la bústia un paperet-propaganda, tot en castellà, d’algú que es fa dir "Maestro Musa". En un primer moment he pensat que el podia destinar a la meva campanya particular "Les 4 raons" (que segueix el seu curs), però com que no té cap adreça, no puc fer-li saber perquè és millor fer les
Tant parlar de sobiranies, de referèndums i de promeses incomplertes, i havíem oblidat un tema menor: els papers de l’arxiu de la Guerra Civil. Doncs no, encara no ens els han tornat tots. Fins i tot en això es fan el longuis. Per reactivar-ne la reivindicació, la Comissió de la Dignitat ha organitzat un gran
Com en un passatemps de diari, tots plegats podríem entretenir-nos a buscar les set diferències entre el País Basc i Catalunya, i no ens seria genys difícil de trobar-les. Com a mostra, els debats d’aquests dies en un i altre parlament. Allí el lendakari ha fet avui mateix una proposta clara sobre el futur d’aquella nació, amb
Interessant exposició la que es pot contemplar aquests dies a la Sala de La Caixa de Pensions, a Tarragona. Tracta sobre la vida quotidiana dels mongols (hàbitat, estris de la casa, vestits, religió, jocs, etc.). Sorprèn com un poble amb unes condicions de vida tan dures (recordem que són nòmades) i amb una climatologia adversa
La pel·lícula del vespre d’avui ha estat Os declaro marido y marido (I now pronounce you Chuck and Larry) i va de dos bombers heteros que s’aparellen (a Nova York) i es casen (al Canadà) com a "triquiñuela" per solucionar la situació familiar d’un d’ells. El fet de que hagin de semblar gais, davant dels inspectors
He estat quatre dies a la ciutat de València. Feia alguns anys que no hi anava, i sempre havia sigut per passejar pel centre històric i per seguir de prop el procés d’expansió del transport públic de la capital. Però aquesta vegada ha estat diferent, i m’he entretingut a visitar el què podríem dir la
Davant d’una proposta tan demagògica i electoralista, només se m’acut un comentari: tites, tites, tites… I tothom anirà a picar les engrunes de pa (pa per avui i fam per demà).
O Hairspray, la pel·lícula que avui he vist al cinema. Tres persones a tota la sala (comptant-me jo). No m’extranya: ens hem hagut d’empassar cinc (cinc!) anuncis de properes estrenes. Es tracta d’una successió quasi ininterrompuda de números musicals ambientada al Baltimore de 1962. El film és entretingut, lleuger i ple de coloraines, però hi sobren plantejaments