Les aigües turbulentes

Álvaro, Francesc-Marc: Entre la mentida i l’oblit. La Magrana. Un dels meus intel·lectuals de capçalera, Álvaro, en aquesta ocasió recull articles de Serra d’Or i de La Vanguardia, i en ells desenvolupa la seva tesi de la distinció entre història i memòria. La dèria de les darreres dècades de confondre les dues coses i establir-ne una “oficialitat” porta el periodista de Vilanova a clarificar conceptes i veure-hi més clar.

[Diversos autors] APM? El circ de la tele. Ara Llibres/TVC. En realitat no és una novetat, perquè ja fa molts mesos que va aparèixer, però segueix encapçalant les llistes de vendes i demà no serà una excepció. Ja sé que és un exponent d’aquesta cultura del “ha-ha-ha” que no sempre està ben vista, però no puc fer-hi més: sóc un fan d’aquest programa, que com a mínim et distreu dels problemes de la vida diària durant mitja hora. El llibre és un recull de les frases que s’han fet cèlebres de tant repetir-les (“Ho haveu vist?”, “Es de ser inútiles” o “Hi ha molta maldat en aquest món”). Amb el llibre regalen una samarreta; què més voleu?

Espinàs, Josep Maria: Entre els lectors i jo. La Campana. Si una cosa caracteritza Espinàs és la seva proximitat a la gent que des de fa dècades segueix els seus llibres (85, com la seva edat) i els seus articles periodístics. No és estrany, doncs, que rebi milers de cartes de lectors que s’hi sentin identificats i als quals l’escriptor intenti donar resposta. El present llibre és el resultat d’aquest exercici epistolar.

Pujol, Jordi: Memòries. De la bonança a un repte nou (1993-2011). Proa. En realitat l’autor és Manel Cuyàs, que dóna forma al tercer i darrer lliurament dels records personals i polítics de qui va liderar el nostre país durant dues dècades. Parla del període més determinant si el que interessa (i a tots ens interessa molt) és com fer front al “repte nou” de la nostra societat. Sembla que a l’ex-president li està costant bastant fer el pas definitiu cap a l’independentisme sense manies, però caldrà esforçar-se en comprendre la seva postura. La lectura dels tres volums de Cuyàs ens ajudarà a fer-ho.

Saló, Aleix: Simiocràcia. Debolsillo. Potser el nom no diu gran cosa, però es tracta de l’autor de dues perles que han corregut com la pólvora per la xarxa: Españistán i Simiocràcia, en els quals explica de manera tan sarcàstica com entenedora perquè estem com estem políticament i econòmica, i ho fa amb uns dibuixos animats molt atractius visualment. La versió en paper del segon d’aquests videus és la que ara surt publicada.

I per acabar, un desig-jaculatòria: que Sant Jordi ens il·lumini demà, tant meteorològicament com mentalment.