Em solidaritzo sincerament amb els habitants de La Palma tot veient (en temps real, com els agrada a les televisions per tenir l’espectador enganxat) les dramàtiques imatges d’un dels volcans d’aquella illa fent de les seves. El cataclisme no ha ocasionat sortosament danys personals, però sí materials, tant d’habitatges destrossats com d’infraestructures malmeses. L’anomenada isla bonita no s’ho mereix (bé, en realitat cap lloc del món).
No he tingut mai la sort de visitar l’illa. Potser aviat ho faré, engrescat per les deplorables opinions de la ministra espanyola de la cosa turística, de cognom Maroto, que va qualificar de “atractiu turístic” la catàstrofe volcànica. Quin nivell, posant-se a l’alçada d’aquell ministre de Sanitat, fa anys, que parlava del bichito de l’oli de colza, o d’aquella altra ministra, molt salada ella, dient no sé què de l’os del caldo, quan les vaques boges. Es tracta, sempre, d’exercicis banals i de frivolitat alarmants: volent ser planers amb la gent (campechanos), ho són desafortunadament en moments de desgràcies personals i fiquen la pota ostentosament. És un lloc comú, però s’ha de repetir: tenim una classe política molt mediocre, cada vegada més.
Segons ens comenten els experts (ara hi ha experts per a tot), a llarg termini el refredament dels rius de lava inutilitzarà les terres de conreu originant el que, de forma ben gràfica, es coneix com malpaís, terrenys erms per a l’agricultura. Res de nou. En certa manera, canaris i catalans ja sabem molt bé quin és el “mal país”. Les declaracions de la ministra Maroto ens ho confirmen.
[Sabíeu que La Palma fou conquerida per un tarragoní?: aquí en vaig parlar; imatge: Vilaweb]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!