Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

5 de maig de 2021
0 comentaris

Dos segles el contemplen

Es compleixen dos-cents anys de la mort de Napoleó Bonapart a l’illa de Santa Helena. Què dir d’ell? La historiografia discuteix les seves virtuts i els seus defectes a l’hora de jutjar-lo i, certament, no és senzill arribar a una conclusió definitiva: un producte genuí de la Revolució francesa que va acabar coronant-se emperador i esdevenint un autòcrata; un geni militar que va conquerir Europa, la mateixa Europa que el va derrotar inexorablement; l’impulsor del Codi civil napoleònic, del qual estava orgullós, que va morir sol i oblidat a l’illa més remota de l’Atlàntic. Pel que fa a aquest sospesament de la figura del cors, recordo haver llegit fa temps que se’l posava com a exemple de la relativitat del concepte “intel·ligència”: Napoleó va demostrar ser molt intel·ligent perquè va aconseguir el que es va proposar personalment (dominar Europa), però que alhora va demostrar molt poca intel·ligència a l’hora d’exercir aquest domini, que va provocar molts morts i destrucció.

Per al gran públic han quedat en la imatge aspectes més anecdòtics de la seva persona (o potser no tant): la seva poca alçada, el costum de posar-se la mà dins de la camisa (diuen que el gest era degut a que patia de l’estómac, vés a saber) o els seus característics barrets militars. Que la seva mare es digués Letizia i que fos derrotat a Waterloo són curiositats que ens transporten a l’actualitat. Quan un acudit presenta un boig amb deliris de grandesa, inevitablement es creu Napoleó, tocat amb un colador al cap i fent la posa característica del personatge. No, no estava boig. Tot al contrari, se li atribueixen frases i afirmacions de molt calat (una, que ara recordi: va pronosticar que en el futur només hi hauria dues potències, Estats Units i Rússia, i la va encertar).

Tinc a la tauleta de nit, a mig llegir, la biografia que de Bonapart va fer Emil Ludwig. Diuen que és la millor. Cada capítol va encapçalat amb una cita de Goethe. Això deia de Napoleó: “fou un dels homes més fecunds que han passat per la terra”. Tot un personatge que va deixar petjada, això és evident.

[Imatge: pintura de David, Viquipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!