Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

5 de maig de 2021
0 comentaris

Dos segles el contemplen

Es compleixen dos-cents anys de la mort de Napoleó Bonapart a l’illa de Santa Helena. Què dir d’ell? La historiografia discuteix les seves virtuts i els seus defectes a l’hora de jutjar-lo i, certament, no és senzill arribar a una conclusió definitiva: un producte genuí de la Revolució francesa que va acabar coronant-se emperador i esdevenint un autòcrata; un geni militar que va conquerir Europa, la mateixa Europa que el va derrotar inexorablement; l’impulsor del Codi civil napoleònic, del qual estava orgullós, que va morir sol i oblidat a l’illa més remota de l’Atlàntic. Pel que fa a aquest sospesament de la figura del cors, recordo haver llegit fa temps que se’l posava com a exemple de la relativitat del concepte “intel·ligència”: Napoleó va demostrar ser molt intel·ligent perquè va aconseguir el que es va proposar personalment (dominar Europa), però que alhora va demostrar molt poca intel·ligència a l’hora d’exercir aquest domini, que va provocar molts morts i destrucció.

Per al gran públic han quedat en la imatge aspectes més anecdòtics de la seva persona (o potser no tant): la seva poca alçada, el costum de posar-se la mà dins de la camisa (diuen que el gest era degut a que patia de l’estómac, vés a saber) o els seus característics barrets militars. Que la seva mare es digués Letizia i que fos derrotat a Waterloo són curiositats que ens transporten a l’actualitat. Quan un acudit presenta un boig amb deliris de grandesa, inevitablement es creu Napoleó, tocat amb un colador al cap i fent la posa característica del personatge. No, no estava boig. Tot al contrari, se li atribueixen frases i afirmacions de molt calat (una, que ara recordi: va pronosticar que en el futur només hi hauria dues potències, Estats Units i Rússia, i la va encertar).

Tinc a la tauleta de nit, a mig llegir, la biografia que de Bonapart va fer Emil Ludwig. Diuen que és la millor. Cada capítol va encapçalat amb una cita de Goethe. Això deia de Napoleó: “fou un dels homes més fecunds que han passat per la terra”. Tot un personatge que va deixar petjada, això és evident.

[Imatge: pintura de David, Viquipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!