Les aigües turbulentes

El Consell per la República ha assolit els seus primers cent mil registrats. L’increment s’ha accelerat els darrers dies coincidint amb el quart aniversari del referèndum de l’1 d’octubre i amb les vicissituds viscudes pel president Puigdemont a Sardenya, un president que, en un primer moment i en un atac d’erroni optimisme, parlava de dos milions de registrats al nounat Consell. De seguida vam oblidar aquell càlcul equivocat, a la vegada que compreníem el seu sentit: que els dos milions de conciutadans (més o menys els que acudiren a votar sí a la històrica consulta, a la seva vegada hereus dels assistents a les multitudinàries manifestacions de l’Onze de Setembre) fessin un nou pas en el seu compromís per la llibertat de Catalunya i s’adherissin a la innovadora idea del Consell per la República.

El Consell, doncs, ha assolit una primera i destacada xifra rodona en el camí del seu constant i necessari creixement, i ho ha fet a un ritme més lent del desitjat. Una de les raons pot haver estat el que, crec jo, és el taló d’Aquil·les de la institució: el seu desencert a l’hora de comunicar correctament el que és el Consell. A hores d’ara l’opinió pública catalana no en té una idea prou precisa. A la desinformació o invisibilització per part dels grans mitjans de comunicació (desgraciadament esperables, inclòs el silenci de TV3 amb la fita dels cent mil) cal afegir una dinàmica del propi Consell un punt desorientada a l’hora d’explicar la seva raó de ser i les successives passes donades fins avui per anar assolint els objectius desitjats.

El resultat d’això és una primera constatació: moltes persones, potser una majoria de l’opinió pública, segueix considerant el Consell per la República com una mena d’associació política, comparable a un partit polític, a l’Assemblea Nacional Catalana o a Òmnium Cultural. Res d’això, el Consell és una institució privada amb seu a Waterloo i legalment preparada per evitar les escomeses de la repressió estatal espanyola. Prefigura el que acabarà essent, tard o d’hora, una república digital: la creació del carnet d’identificació digital (absurdament menyspreat per alguns) dona forma a una nova manera de relacionar els ciutadans amb les seves institucions, i és una nova mostra de la capacitat d’innovació tecnològica que caracteritza l’independentisme més seriós. D’altra banda, el Consell es configura com el dipositari natural i legítim de les institucions intervingudes amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, de manera que pot ser considerat un veritable govern a l’exili, amb el caràcter polític i atribucions organitzatives que li corresponguin. Les properes eleccions a l’Assemblea de Representants, l’altra pota institucional del Consell, la convertiran en un parlament a tots els efectes i reforçaran aquesta idea de nova legitimitat paral·lela a la que retenen les actuals institucions autonòmiques, d’origen igualment democràtic. Aquesta és la naturalesa del Consell que, conscientment o no, s’ha volgut tergiversar, ocultar o no comprendre bé.

D’altra banda, s’ha objectat que és un òrgan excessivament vinculat o tutelat per Junts per Catalunya i s’aporta com a prova el fet que el president Puigdemont simultanieja la direcció del Consell amb la d’aquella formació política. No nego que aquesta situació sigui del tot òptima i en els darrers dies hi ha hagut alguna proposta interessant en el sentit de trobar una solució satisfactòria al que pot constituir un obstacle a la desitjable plena transversalitat de l’organisme. És necessari recordar que una reformulació del Consell, per millorar el seu sentit i el seu paper, es va posar damunt de la taula durant les negociacions per formar govern autonòmic. D’altra banda, les portes són sempre obertes a tothom, aquest és l’objectiu. En tot cas, és un fet que entre els actuals membres del Consell de Govern s’hi troben, potser alguns de contracor, militants de tot l’espectre independentista.

Avui és el dia del Pilar (i d’algunes funestes celebracions i commemoracions com ens recordaran, a favor o en contra, innombrables informacions i mems). Bon moment per congratular-se de l’assoliment dels primers cent mil pilars de l’encara insegur però il·lusionant edifici del nostre futur col·lectiu.

[Imatge: Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!