Ha mort Franco Battiato, un cantant italià inclassificable, original, experimentador de músiques i estils contraposats. És curiós, jo el confonia amb Nicola di Bari, amb qui no té res a veure, potser perquè tots dos tenien nassos prominents. Battiato és del gust de tots aquells que estan, o aparenten estar, au-dessus de la mêlée, però vull recordar que en els seus inicis va participar en un Festival d’Eurovisió, aquell esdeveniment tan vituperat pels que se les donen d’intel·lectuals. Per cert, va quedar cinquè amb una preciosa melodia titulada “I treni di Tozeur”, que fa referència a un antic tren tunisià construït al mig del desert per a gaudi del bei de Tunis, i que actualment és un atractiu turístic. Casualment, l’intèrpret italià ens deixa la mateixa setmana que es celebrarà (amb permís de l’epidèmia) l’edició d’enguany del festival. Un festival al qual seguirà sense poder presentar-s’hi la televisió catalana. I no sembla que ho podrà fer en els propers anys, si hem de fer cas a la lletra petita del flamant acord de govern que, també aquesta setmana, es posarà en marxa a casa nostra. Toca, de nou, esperar. Paciència.
[Imatge: Franco Battiato i Alice, el duo que el 1984 va defensar la cançó; radionorba.it]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Preciòs comentari sobre en Franco Battiato, Jordi. Sort que no soc una intel.lectual plasta (coneixia lo d’Eurovisió). Aquest músic ha format i formarà part de la meva vida. M’haguès agradat tant, conèixe’l personalment. Gent que ho ha fet, deia que era increïble. ACS.