Les aigües turbulentes

Havien d’estar presents els nostres màxims mandataris a la visita a SEAT del rei d’Espanya? Polèmica a les xarxes. Personalment, m’ha costat una mica formar-me una opinió. Em surt la rauxa que tot bon català preserva en una meitat de la seva personalitat, i ja m’està bé el ‘plantón’ amb què el govern de la Generalitat (barallat, sense president i en funcions!) obsequià a qui és manifestament bel·ligerant amb el nostre dret a decidir. Es podrà dir que és un gest simbòlic que no porta enlloc, però en realitat la política ha acabat sent un inacabable enfilall de símbols i decisions protocol·làries (escenificacions de pactes, a tu et saludo, amb corbata o sense?, minut de silenci, llenguatge políticament correcte, com ens asseiem?, banderes, llaços, ponsèties, ratafies…). Si calia “dir” alguna cosa, què res millor que deixar d’assistir a un acte de forma clamorosa? I dir-la no només al rei sinó a tothom: un bon argument és que aquest absència ha transcendit a convidats europeus de la cosa automobilística i haurà servit perquè sàpiguen, de primera mà, el desencontre entre Catalunya i l’estat espanyol. No sé si Europa ens escolta prou, però des d’ahir, una mica més.

Però… Realment calia desentendre’s de l’esdeveniment només perquè venia l’Aporellos, el germà de les vacunades? Entra el seny en escena. Potser tot plegat va ser una rabieta del govern català que no va saber calibrar bé el sentit de l’acte, que no era una visita purament protocol·lària del rei, sinó la commemoració del 70è aniversari de la SEAT, una empresa fortament implicada en el teixit social i econòmic de Catalunya (com ho demostren els merescuts marrameus que originà el fet de que fos el mateix rei, telèfon en mà, qui intentés que la seu social de la companyia marxés a Espanya). I si només fos l’aniversari del fabricant dels mítics 600 estaríem de nou en un escenari simbòlic. Però és que era molt més: s’hi va parlar d’assumptes importants, d’innovació, d’inversions, de l’aposta pels vehicles elèctrics, de la conveniència d’una fàbrica de bateries “a prop”… Progrés, dinamització de l’economia, llocs de treball directes i induïts, posicionament internacional… Quan es parlen d’aquestes coses, t’has d’armar de valor, fer el cor fort si cal i com a mínim els consellers d’Economia i d’Empresa hi han d’estar presents, i si s’hi presenta el vicepresident, millor que millor. En aquesta ocasió, el pragmatisme havia d’haver guanyat, crec jo, a l’idealisme. El cap, al cor (o a altres òrgans). Ens segueix faltant més realpolitik i més sentit d’estat si ho valem ser.

Que la desorientació està instal·lada de fa temps als nostres governants ho demostra el fet que dels que van decidir no anar a rebre el Preparao en depèn la policia que va fer retirar pancartes en contra de la visita, sense que a hores d’ara sapiguem ben bé perquè (eren una mostra de llibertat d’expressió, no molestaven físicament, no eren un perill…). Si ho van fer perquè el rei no les veiés, és una risible mostra d’ingenuïtat. Aquell personatge sap perfectament que aquí l’estima molt poca gent. En tot cas, ja és fora de nou. Poc importa ja si se l’havia de rebre o no. El mal o no, ja està fet.

[Imatge: hibridosyelectricos.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!