Ara no ens falleu

Ens estan arribant missatges altament preocupants en relació al procés sobiranista, el que hauria de culminar, en una primera fase, en la consulta del 9 de novembre. Tots aquests missatges (resumint-los molt: la consulta no es podrà fer si l’estat no la permet) provenen de determinats sectors convergents i el fet que estiguin transcendint just després de la confessió-bomba de Jordi Pujol, d’efectes encara incerts, fa que es dispari la màquina personal d’imaginar coses que potser són i potser no són i que ens pot dur des de la malfiança fins a la paranoia, passant per elucubracions de tota mena.

La consulta es farà? Pel que estan dient aquests aigualidors del vi de l’entusiasme sobiranista (el darrer de tots Rigol, avui mateix) sembla que no, si donem per bo que el govern espanyol impugnarà davant el Tribunal Constitucional la llei de consultes i el decret de convocatòria subsegüent. Final de la història. Però no és aquesta la qüestió. La qüestió no és si es farà la consulta, que només una bola de cristall ens pot respondre, la qüestió és que la consulta s’ha de fer perquè així es va decidir i així ens ho han assegurat les formacions polítiques i els líders que encapçalen el procés.

Que el problema és “la legalitat”? Quina legalitat? El mateix president Mas ja va donar a entendre des del principi que si amb la legalitat espanyola no n’hi havia prou s’acudiria a altres legalitats, que hi són, europees o internacionals, fins arribar a la legalitat suprema: l’exercici de la democràcia per part d’una societat concreta. Malament si ara comença el canviar de parer, els dubtes o, directament, el “canguelo” per part d’alguns. Ara no ens poden fallar. Portem massa temps dirigint-nos a un objectiu concret, amb notable èxit malgrat els durs i continus entrebancs per part de l’enemic perquè ara de sobte apareguin de nou els vells fantasmes del catalanisme d’altres èpoques, siguin l’acoquinament, el “vols dir?”, els jocs de triler o, directament, el doble joc.

Aquesta vegada la societat ja no s’ho empassarà.

[Imatge: Vilaweb]

2 pensaments a “Ara no ens falleu

  1. Els capitostos que algu ha el·levat als altars sobiranistes [de pa sucat amb oli] ara diuen que no es podrà fer la consulta [en realitat, enquesta], ja que el govern espanyol impugnarà davant el Tribunal Constitucional la llei de consultes i el decret de convocatòria subsegüent. Per arribar a aquesta conclusió no es necessitava cap d’aquests capitosots: era un clam cantat per tot aquell que conèix -encara que sigui de passada- el text constitucional espanyol.

    A part, clar, del redactat aquest de la llei catalana de consultes (que, ves per on, no seràn referéndums vinculants, i no podràn ser de matèries subjugades als pressupòstos de la Generalitat. Amb aquesta democràcia catalana, no tenim gaire cosa d’envejar de la democràcia espanyola…).

    A part, clar, del què digui ara el jutge estrella mediatitzat. De set-ciències anem plens!

    Atentament. Indepèndencia sí… Pressa de pèl, què hi farem!

  2. No, no ens ho empassem. Els felpudos rojos, com anomena en Sánchez Piñol als polìtics botiflers, tornen a llençar els seus missatges, per a qui ? Per a ells mateixos, i per els que no volen marxar i intenten apaivagar el que ja no es pot. La gent vol la independència, i vol votar, i es votarà, i guanyarà el SI//SI. El catalanisme avui és diferent, és un simple i honest retorn a la llar, sense lligams de sang, perque volen viure, lluitar i estimar en aquest país lluny d’un estat español que no té res de democràtic (només cal llegir que és el país del món amb més fosses comunes no obertes …..). La constància, indestructible, aquest lluitar dia a dia, amb convenciment, és el que no es veu en molts dels felpudos rojos i d’altres dirigents mediàtics. No, aquesta vegada la societat, el poble, no ens ho empassem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *