Cadascú al seu lloc

És una de les fotografies de l’any. Els convidats a la recepció de l’aniversari de la Constitució espanyola brinden alegrement amb xampany (ells també en deuen dir cava). Són, de dreta a esquerra (en tots els sentits), la delegada Lunas de Llano (o és a l’inrevés?), Alícia Camarga, Albert Rivera (el cap del Movimiento), un desconegut i Pere Navarro. Estan contents, tots cinc. Feliços, diria jo. Visca la Consti, xin-xin!

No els retrec res. Com ja s’ha comentat a les xarxes, Espanya és un estat, amb la seva constitució, que celebra el dia de la seva carta magna. Doncs això és el que volem també per a Catalunya, ni més, ni menys. I ja que contemplem els capitostos de l’unionisme espanyol al nostre país brindant amb estudiada sincronia, com si ho haguessin assejat el dia abans, seria tot un detall que els nostres, de capitostos, mostressin també una certa unanimitat ja no dic brindant per una futura i hipotètica constitució catalana sinó per quelcom molt més al seu abast: fixant la pregunta a formular als soferts ciutadans d’aquest Principat sobre el seu futur polític.

Certament, dels cinc personatges de la foto, el que donarà més a parlar és el de la corbata rosada. Tampoc a ell li retrec res, al contrari: amb la seva presència a l’acte de germanor constitucional deixa les coses una mica més clares en la necessària formació de bàndols d’aquest conflicte (pacífic i democràtic, però conflicte) que enfronta Catalunya amb l’estat. Claredat que també voldríem en personatges com Duran Lleida o Joan Herrera, especialistes en nedar i guardar la roba, en passar els dies i empènyer els anys.

[Imatge: Vilaweb]