Demà, dues activitats literàries a Tarragona

Conferència “Sebastià Juan Arbó i Pío Baroja. De les Terres de l’Ebre a la lluita per la vida del realisme literari”, a càrrec d’Emili Rosales, escriptor i editor, i Jordi Gràcia, assagista literari i catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona.
A les 19 h, a CaixaForum

Presentació del llibre Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, de Montserrat Palau, a càrrec de Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones, i Montserrat Duch, directora de la col·lecció Atenea d’Arola Editors.
A les 20 h, a la Casa Canals.

Tot a tres quarts de quinze

Quan ahir al matí, mentre esmorzava a la cafeteria, em van ruixar amb un líquid blanc al cap i a la màniga, ja vaig intuir que tot el dia seria diferent dels altres. Un dia “d’apunt de bloc”, com si diguéssim.

Per començar, tenia hora per passar la ITV del meu vehicle a les quatre de la tarda, just després de sortir de la feina. Vaig arribar puntual, com de costum, i vaig haver d’esperar-me mitja hora, com de costum també. El tràmit sempre desagradable de la inspecció, amb un operari tocant-ho tot (clàxon, llums, cinturons…) i donant-te instruccions que et posen molt nerviós (posi el punt mort, freni a fons…) va acabar amb la reconfortant notícia de saber que el meu cotxe està bé, tret d’un petit problema d’amortidors. Al sortir de l’estació de la ITV, un considerable esvoranc espera traïdorament tots els conductors. Ara sí que el problema d’amortidors deixarà de ser petit.

Vaig dinar de qualsevol manera a les sis de la tarda (sí, a les sis), però encara em quedava una altra gestió a una hora criminal. M’havia de fer una radiografia a les vuit del vespre. Vaig arribar puntual, com de costum, i vaig haver d’esperar-me més de vint minuts, com de costum també. EM vaig haver de sotmetre a una sessió que em va obligar a restar immòbil durant uns segons, que se’m van fer eterns, mitjançant uns aparells que farien les delícies d’un sado-masoquista. Però tot sigui a fi de bé: amb la salut no s’hi juga. Amb el “reportatge fotogràfic” en un sobre, vaig enfilar el camí de casa. Ja en tenia prou.

Nota per als malpensats: el líquid blanc que em va ruixar ahir al matí no era altra cosa que escuma de cervesa provinent d’un barril. La poca habilitat de la cambrera i la pressió de la beguda van fer que rebés la inesperada esquitxada.