Tota una època a la deixalleria

Avui, un moment significatiu a la meva vida. He dipositat a la deixalleria tres andròmines de reproducció sonora corresponents al segle XX, és a dir, completament periclitades i avariades que, a finals del 2008, seguien ocupant lloc i acumulant pols. A saber, un conjunt de ràdio-tocadiscs-reproductor de casets (que en el seu moment en dèiem “torre”) amb dos altaveus, una ràdio portàtil i el reproductor de casets del cotxe, fet malbé el dia que hi van accedir uns desconeguts.

Amb ells se’n va una manera d’escoltar la música de la meva època. Música dels 80 i 90, no sé si millor o pitjor que altres dècades, però en tot cas la de la meva joventut: Sau, Lluís Llach, Bee Gees, Queen, Pet Shop Boys, Simon & Garfunkel… que espero seguir escoltant quan faci un reciclatge, gravi els vinils que guardo i entengui com funciona això de l’Ipod (s’escriu així?).