Solidaritat amb Nabil

Confio que no hagi passat desaparcebuda entre els blocaires la notícia de la condemna a presó de l’egipci Abdelkareem Nabil. Els delictes, insults a una religió i a un polític. Es tracta de l’enèssim atemptat a la llibertat d’expressió en un país àrab i islàmic, que hauria d’indignar més del que indigna. Però ja se sap que en política internacional les vares tenen moltes mides diferents. En aquest sentit, us recomano que llegiu l’article de la Pilar Rahola a l’Avui. No sempre combrego amb aquesta temperamental i ravalera articulista, però avui l’encerta.

La batalla diària per la llengua (1)

Definitivament, això del català és una batalla diària. Heus aquí la meva experiència d’avui. M’han trucat d’una companyia telefònica (a una hora intempestiva, com acostuma a passar) oferint-me algun tipus de servei, endevineu en quina llengua. La meva resposta en català ja ha desconcertat una mica el telefonista-venedor. He de dir que jo ja sabia que la companyia té una seu a Barcelona, però desconeixia d’on em trucava. La conversa ha anat així, si fa no fa:

– però vostè m’entén o  no?

– es que yo soy argentino…

– però si vostè em vol vendre alguna cosa ha d’entendre’m, no li sembla?

– es que aquí no hay nadie que entienda el catalán

– però vostè no em truca de Barcelona?

– qué quiere decir "trucar"?

Acte seguit he penjat sense més explicacions. O sigui, truquen a les cases, pretenen vendre’t un producte i no tan sols no et parlen en la teva llengua sinó que ni tan sols t’entenen.

Doncs així està el pati, amics meus. Observareu que, astutament, he afegit un (1) al títol del bloc, sabedor que no tardaré gaires dies a afegir nous capítols de la batalla per aquesta nostra llengua.