Les aigües turbulentes

Abans eren les hemeroteques, ara també Youtube. La conservació de tota mena d’informació permet rescatar-la en el moment més oportú per uns i inoportú per altres. Si pot ser en campanya, millor. Per exemple, un video de l’Ada Colau rebentant no fa tants anys (exactament vuit) un acte electoral d’Iniciativa Verds, els seus actuals socis de candidatura. Cal visionar-lo. L’Ada, amb una figura més esvelta (llavors no estava tan gordita, com li van deixar anar en un plató madrileny) i disfressada com només ho havia fet abans Ruiz-Mateos, engega la seva proclama en catanyol davant uns impertorbables Imma Mayol (que se n’ha fet, d’aquesta dona?) i Ernest Urtasun, actual eurodiputat. L’escena no és ben bé patètica: més aviat causa vergonya aliena. En tot cas té la virtut de posar de manifest les contradiccions que arrossega, des d’un principi, aquesta cosa anomenada “Barcelona en Comú”. Els ecoverds necessitaven una cara coneguda i ja la tenen (estampada fins i tot a cada una de les paperetes) i Doña PAH precisava un partit parlamentari per intervenir en debats, ocupar faroles i aparèixer en els vergonyosos blocs electorals del “Telenotícies”. Amics per sempre i tots contents.

La darrera de les ocurrències d’aquesta candidatura, d’avui mateix, és crear una moneda local d’ús exclusiu per Barcelona. Pregunto: la hi acceptaran a la Caixa a l’hora de retornar el deute, sembla que considerable, d’Iniciativa?

[Imatge: www.elpuntavui.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!