Uns amics meus van ser convidats a assistir ahir a un casament a una població turística de la Costa Daurada. Ell, serbi, ella (perquè la boda era hetero) holandesa. Alguns dels assistents, bosnis. El jutge, català (almenys des del punt de vista pujolista). Els cambrers del restaurant on es va fer el convit, italians. El meu amic
Motius professionals m’han posat en contacte amb el món del Camí de Sant Jaume. Concretament, avui he conegut el representant de l’associació d’Amics del Camí, la persona que s’encarrega, a Tarragona, de lliurar el "passaport" que duen els pelegrins perquè els hi sigui segellat a cada població per on passen. És sorprenent la volada que
Quan escric aquestes ratlles comença l’estiu. Xafogor, xiringuitos, sorolls, petards, guiris, mosquits… però també fresca nocturna, gelats a la Rambla de Tarragona, concerts de Santes Creus, algun viatge… També ens lliurarem per un temps del futbol i de la política i això sempre s’agraeix. Però el que marca l’estiu és la cançó de l’ídem. Encara no
Avui, mentre esmorzava a una cafeteria de Tarragona, he pogut comprovar de primera mà com funciona en el nostre país la seguretat laboral, tema sempre d’actualitat. En una obra propera, un treballador enfilat dalt d’una alta escala i fent una soldadura; comencem a fer llista de les mesures de seguretat que NO complia? Ni arnès, ni
Avui la gran notícia no és que el Barça guanyarà la Lliga (si la cort celestial ho vol, per molt que digui l’entrenador), sinó la reaparició en el món taurí d’un tal José Tomás, a la Monumental de Barcelona. Almenys és una gran notícia per La Vanguardia, que ho eleva a portada, contribuint així a
Avui s’ha casat un amic meu. I ho ha fet amb un altre home. El fet no seria significatiu si no fos la primera vegada que això passa en el meu cercle d’amics, coneguts i saludats. Ha estat un acte senzill, sense més pretensió que regularitzar una situació d’anys de convivència. Com han canviat les
Volia parlar de la campanya electoral, que afortunadament avui s’acaba, però en tinc tan poques ganes com de tirar-me del balcó. I, justament sortint al balcó (no per tirar-me, és clar), m’ha vingut la inspiració: pel costat de casa passava una llarga processó de carros i de persones amb vestits acolorits. Ha resultat ser el
En pocs dies, he sabut que tres persones properes a mi volaran a, respectivament, Canadà, Islàndia i Jordània. Com qui diu a la cantonada. Viatjar s’ha convertit en una activitat quasi quotidiana, per als qui s’ho poden permetre (que cada dia són més). Tothom ens ho posa fàcil: vols de baix cost, tràmits per internet, un
Avui és 15 de març. Compte amb els idus de març! li van advertir els àugurs a Juli Cèsar. Quan va arribar el dia, el seu fill (Tu quoque, fili mihi?) i companyia el van deixar sec. Què ens estan deixant els idus del 2007? Fem un recompte de notícies: El Congrés de Diputats ha
Ahir deia que el Nàstic podria donar una sorpresa. I l’ha donada, guanyant al primer (segon) de la classificació. "Moraleja": mai no s’ha de perdre l’esperança.
A Tarragona la tenim molt llarga. La bufanda del Nàstic (nota pels fangues: el Nàstic és el Gimnàstic, el club de futbol de Tarragona). Demà al migdia es tallarà i repartirà la bufanda més llarga del món, no-sé-quants-quilòmetres. Es de color vermell (que tothom en diu grana, erròniament), publicitada per una coneguda marca de cervesa. Pobre Nàstic,
Avui se celebra el dia de la dona treballadora. Malament quan un col·lectiu, causa o situació social necessita un dia. Vol dir que els altres 364 no ens sensibilitzem per la qüestió. Sempre he estat en desacord amb l’ús del terme "dona" per assolir la igualtat legal i social dels dos sexes. Si som iguals
Acabo de sortir al balcó de casa i una desagradable olor m’ha entrat per les narius: un flaire que recordava vagament una barreja d’aigües fecals i de ventositats humanes. Sabeu quan un nen petit "s’ho fa" a sobre? Doncs això. Es tracta d’un dels problemes que patim a Tarragona: són gasos procedents del complex petroquímic
Acabo de veure un reportatge de Trenta minuts (TV3) sobre la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els que encara no estan prou convençuts de la necessitat de potenciar el transport públic (em temo que n’hi ha més del que seria desitjable) haurien de visionar el programa. Sabíeu que cada dia laborable entren i surten de Barcelona
Aquesta nit la Lluna, la nostra lluna, la nostra, estimada amiga la lluna, aquesta nit, dic, se’ns en va una estoneta. Es tenyirà de fosc i deixarà d’oferir-nos la seva llum captivadora i misteriosa. Però serà per poc temps: en qüestió d’hores tot tornarà a la rutina. Quantes vegades vivim eclipsis a la nostra existència?