Les aigües turbulentes

Motius professionals m’han posat en contacte amb el món del Camí de Sant Jaume. Concretament, avui he conegut el representant de l’associació d’Amics del Camí, la persona que s’encarrega, a Tarragona, de lliurar el "passaport" que duen els pelegrins perquè els hi sigui segellat a cada població per on passen. És sorprenent la volada que ha agafat el Camí de Sant Jaume els darrers anys. Quan anava a parlar amb aquest senyor m’he hagut d’esperar perquè estava atenent una parella que volia fer el Camí; quan m’he acomiadat, una noia s’esperava per fer-li unes consultes sobre el mateix tema. Tot en el marc de la cèntrica botiga que regenta el representant de la Confraria d’Amics del Camí, que així es diu l’associació.

De Tarragona a Santiago de Compostel·la hi deu haver, ben bé mil quilòmetres: una llarga marxa, com la dels xinesos. Crec que és xinesa aquella dita de que "una llarga travessia comença amb un primer pas". En un món que adora el consumisme material, les presses i la immediatesa, és bona cosa valorar la lliçó que ens donen els pelegrins, els devots, els excursionistes, els sonats que es llencen a fer el Camí de Sant Jaume, sense més armes que les cames, el silenci i el temps. Temps per pensar, per reflexionar, per fer-se les preguntes filosòfiques de sempre (qui som?, d’on venim?).

Els que han completat el Camí a peu asseguren que se senten transformats per dins. Serà veritat? Potser algun dia m’animo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!