Pols d'estels

El Cosmos és tot allò que és o va ser o serà alguna vegada.

Així va començar la mítica sèrie de divulgació astronòmica Cosmos, un viatge personal, el presentador de la qual va ser l’astrofísic nord-americà Carl Sagan.

Als anys 80 l’exploració espacial tot just començava. Les naus Voyager viatjaven ràpidament explorant els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) mentre les Viking aterraven suaument en la superfície marciana. La humanitat, encara que fóra a través de les seues màquines, deixava l’entorn pròxim Terra-Lluna i explorava el final del Sistema Solar. Quelcom havia canviat. La nostra espècie començava a expandir-se per l’espai i això creava un nou panorama, noves preguntes sobre el nostre paper a l’Univers.

Qui s’adonà d’aquest canvi va ser l’astrofísic nord-americà Carl Sagan. Potser a les generacions actuals no els diga res el nom però aquest professor de la Universitat de Cornell (New York) revolucionà el món de la divulgació científica. En aquella època no existia internet, ni el telescopi espacial Hubble i tot just començàvem a vore la cara dels planetes. Només a través de la televisió podíem conèixer aquest nou món del nostre sistema solar. Carl Sagan, a través dels seus llibres de divulgació científica, va anant transmetent tot els seus pensaments sobre aquesta nova visió de l’univers però va ser la sèrie documental Cosmos, un viatge personal, produïda per la cadena pública de Califòrnia KCET en que al llarg de 13 capítols, explicà els principals fets de la història de l’astronomia, la formació de l’univers, la falàcia de l’astrologia, la teoria de l’evolució de les espècies, el nostre lloc en l’univers, la possibilitat de vida extraterrestre, etc… Per al projecte comptà amb la productora audiovisual Ann Druyan, la seua parella d’aleshores.

De tot això i de la nova sèrie Cosmos, parlàrem a RàdioUni, la ràdio de la Universitat de València.

Podcast, Ecos del Cosmos, 14 març 2014

Hui parlem sobre l’estrena mundial de la nova sèrie ‘Cosmos, una odissea espacio-temporal‘, fent referències a l’antiga de Carl Sagan. Celebrem el cinquanta aniversari del descobriment de la radiació còsmica de fons. Parlem dels Oscars que ha rebut la pel·lícula ‘Gravity’. I, a més, les nostres seccions habituals d’Actualitat Astronòmica i Astroconcurs.

Imatges: 1.- Carl Sagan, en un moment de la sèrie. 2.- Cosmos, el llibre de la sèrie en català. UB., Omnis cellula.

Qui s’adonà d’aquest canvi va ser l’astrofísic nord-americà Carl Sagan. A través dels seus llibres de divulgació científica va anant transmetent tot els seus pensaments però va ser la sèrie documental Cosmos, un viatge personal, produïda per la cadena pública de Califòrnia KCET, en que al llarg de 13 capítols, explicà els principals fets de la història de l’astronomia, la formació de l’univers, la falàcia de l’astrologia, la teoria de l’evolució de les espècies, el nostre lloc en l’univers, la possibilitat de vida extraterrestre, etc… Per al projecte comptà amb la productora audiovisual Ann Druyan, la seua parella d’aleshores.

La versió en castellà va tindre sort. Acostumats com estàvem a ensopits locutors de documentals d’animals, Cosmos va comptar amb el doblatge mític de José María Del Río que va saber imprimir l’entusiasme que Carl Sagan donava a la sèrie en la versió original.

Ara ja som ja al segle XXI i el coneixement sobre l’Univers ha fet un salt espectacular en els darrers 30 anys. Però, malgrat això, sembla que la societat humana ha perdut el sentit èpic de l’exploració espacial amb la conseqüent davallada de recursos de les administracions espacials. A més a més les generacions més joves, que no van gaudir de la sèrie mítica Cosmos, s’allunyen cada vegada més de les carreres científiques.

Per tot això, ara era el moment de fer una nova Cosmos, (Cosmos, a space-time Odyssey) aquesta vegada, des de la Fox i National Geography. La nova sèrie, produïda per Seth MacFarlane i Ann Druyan, està presentada per Neil deGrasse Tyson, astrofísic, divulgador científic i director del Planetari Hayden de Nova York. Una bona tria que com conta Daniel Closa al seu bloc, no ha estat del gust de Seldon Cooper, de The Big Bang Theory, on li retrau el seu paper en la degradació de l’estatus planetari de Plutó.

Tyson afirma que la nova sèrie contindrà tant el nou material i les versions actualitzades dels temes de la sèrie original, però sobretot, donarà servei a les “necessitats de la població actual“. “Volem fer un programa que no és només una seqüela de la primera, sinó que abordarà qüestions importants per a l’audiència emergent del segle 21“. Tyson considera que els èxits de programes recents  orientats a la ciència com The Big Bang Theory, i CSI: Crime Scene Investigation i pel·lícules com Gravity mostra que “la ciència s’ha convertit en el tema principal” i espera que Cosmos “aterrarà a una terra summament fèrtil“.

La Fox i National Geography faran l’estrena mundial aquesta nit als EEUU i demà, 10 de març, a 180 països de la resta del món.

Durant aquests darrers mesos l’equip del programa ha fet una tournée per tot el món per promocionar la sèrie. Com a curiositat al Jurong Regional Library en Singapor posà amb els xiquets, un dels quals portava una samarreta del Barça.

En el primer episodi “En defensa de la Via Làctia” veurem, demà 10 març 2014, en National Geographic a les 23 h com:

El famós astrofísic Neil deGrasse Tyson comparteix el naixement de la visió que de l’univers tenia Giordano Bruno en el Renaixement italià com una extensió il·limitada d’espai i temps. Llavors manprén l’exploració del Calendari Còsmic, que es remunta als albors de la Gran Explosió. L’episodi acaba amb deGrasse Tyson que narra com va conèixer al seu mentor Carl Sagan, autor de la primera sèrie Cosmos.

Vídeo: Tràiler de la nova sèrie: Cosmos.

Del contacte amb investigadors de la Universitat de Princeton es conclogué que aquella radiació paràsita era el mateix eco del Big Bang, el gran esclat del qual es formà l’Univers. L’any 1978 Penzias i Wilson foren guardonats amb el premi Nobel de Física.

Aquesta radiació de microones és realment la primera llum que eixí lliure per l’Univers quan aquest només tenia uns 300.000 anys de vida. En aquell moment la densitat i temperatura ja eren suficientment baixes per a formar els primers àtoms d’hidrogen i, va ser quan la llum va poder deslligar-se de la matèria.

Satèl·lits dedicats com COBE o Planck han permés el descobriment de l’anisotropia d’aquesta radiació amb zones del cel amb major temperatura i d’altres amb menor que mostren les primeres llavors de la formació dels cúmuls i de les galàxies.

El programa A Fons de RàdioUni, la ràdio de la Universitat de València ha fet aquesta setmana una entrevista en profunditat sobre aquest aniversari. Lorena Hernández ha entrevistat el company Diego Sáez,

Podcast, Teoria del Big Bang, 5 de març 2014

En el programa de hui ens acostem a conéixer amb major profunditat la teoria del Big Bang, tot aprofitant que enguany se celebra el cinquanta aniversari de la detecció de la radiació de fons de microones, que va suposar un abans i un després en el món de la física. Per aprofundir en aquesta qüestió comptem amb la presència de Diego Sáez, catedràtic del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat.

Imatge: Arno Penzias i Robert Wilson. Photo courtesy of AIP Niels Bohr Library. Centennial: A Century of Physics A Timeline of Physics 1965-1975: Closing the Circle.

En el programa En Xarxa, espai dedicat a conéixer amb experts de la Universitat de València tot el que envolta les noves tecnologies, xarxes socials, blogs, webs, aplicacions i qualsevol novetat en aquest àmbit, parlem sobre la tecnologia LED, protagonista en il·luminació al País Valencià.

Podcast, En Xarxa: Tecnologia LED i il·luminació

Aprofundim en el desenvolupament sostenible i les polítiques de consum energètic relacionades amb els LED i del futur que hi haurà, amb aquest tipus d’il·luminació. Entrevistem l’astrònom Enric Marco i el biòleg Joaquín Baixeras, tots dos de la Universitat de València, perquè ens parlen de la incidència de la llum LED en la contaminació lumínica, els insectes i la salut humana.

Image: Làmpada LED. Wikimedia Creative Common.

Aquest és el huité programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos, que gravem amb la Ràdio de la Universitat de València, MediaUni.

Un programa amb música, molta música. Recordem el grup Sau, i Carles Sabater, amb la cançó Boig per tu, dedicada a la Lluna.

El professor de física nuclear Karlheinz Langanke parla de la importància de la física nuclear per entendre l’origen dels elements químics. Si bé els elements lleugers com el carboni o l’oxigen es creen en l’interior dels estels, els pesats com l’or o l’urani sembla que tenen un altre origen. Les supernoves i l’expulsió dels elements formats seran condicions fonamentals per a la creació de la vida.

Aquesta ha estat la meua primera entrevista televisiva. L’estiu passat, dins de les activitats de divulgació de les jornades de la Bienal de Física, celebrada al Campus de Burjassot de la Universitat de València vaig fer unes entrevistes a personalitats destacades de la física nuclear, astrofísica i energies renovables amb l’ajuda inestimable del personal de la televisió de la Universitat (MediaUni) i la d’alguns companys. Ara ja muntat el material i accessible a la web de la televisió, poc a poc us aniré posant les meues primeres incursions en el món de l’entrevista.

Mangròvia, una petita joia a la ràdio d’internet valenciana.

Fa un mes m’entrevistà per al seu programa, Viqui Bonet, professora d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.

Ella i un grup d’estudiants de la E.T.S. d’Arquitectura condueixen un magazin cultural Mangròvia, des de fa ja dos anys. Escoltant-lo t’adones de la professionalitat del producte, del temps invertit en fer un programa de qualitat.

Com diuen a la seua web, Mangròvia és:

Un programa de radio con el que podrás viajar a otro tiempo y otros lugares; redescubrir el cine, la música, el arte y la cultura como nunca antes. Únete a la Presidenta y sus Ministros en un viaje que no podrás olvidar. Te esperamos en Mangrovia. Un pequeño gran país donde todo es posible.

M’ha fet molta il·lusió participar en el programa. El tracte tan esquisit del que he gaudit m’ha recordat que bé em tractaven en Ràdio 9. Per si voleu escoltar-lo l’he enllaçat ací baix.

En l’entrevista per telèfon, parle una mica de mi, del que faig, de l’astronomia actual i passada, també d’aquest bloc. Malhauradament no hi ha comptador de temps. Jo aparesc a final del primer quart de l’audio.

En la presentació del darrer programa que han fet diuen:

Preparem la nostra millor nau per a un viatge estel·lar, en el qual els nostres seients preferents els ocuparan els nostres convidats d’avui: Enric Marco Soler, doctor en Física, especialitzat en Astronomia, i al capdavant de l’Aula d’Astronomia; i Adrián Bago, dissenyador i dibuixant de còmics.

Imatge: de la web del programa.

L’efecte de plorar a l’espai és més prosaic. La gota de la llàgrima en absència de gravetat no cau, ja que la direcció dalt-baix no existeix. Ni tampoc surt flotant. La gota queda senzillament atrapada en la conca de l’ull i les successives gotes van omplint la zona de l’ull formant una bola d’aigua. Tot això ho va explicar molt bé el nostre astronauta músic i divulgador preferit Chris Hadfield en un dels seus famosos experiments Tears in Space (Don’t fall).

La televisió de la Universitat de València m’entrevistà fa un temps sobre aquest tema dins del seu programa de divulgació Divulga, concretament en el segon programa.

Ho podeu veure al vídeo a partir del minut 3:20, en la secció Mite i Ciència.

En el sisé programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos i primer de 2014, parlem amb Juan Fabregat, catedràtic del departament d’Astronomia i Astrofísica i membre de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Ens explica la missió Gaia, quines són les seues característiques, quina és la seua òrbita de treball, allà al punt L2, i ens preveu una nova visió de la Galàxia que Gaia ens mostrarà.

Podcast, Ecos del Cosmos, 17 gener 2014

Sumari: Entrevistem Juan Fabregat, que ens parlarà de la nau espacial Gaia recentment llançada i de la informació que ens enviarà de mil milions d’estreles. I a més, les nostres seccions habituals ‘El cel a simple vista’, ‘Actualitat astronòmica’ i el nostre ‘Astroconcurs’.

Podcast: Ecos del Cosmos, 29 de novembre 2013

Sumari: Expliquem la diferència entre cometa i asteroide, i veiem els diferents tipus de cometes que hi ha. Estudiem si el cometa Ison sobreviurà al seu pas pel sol. Definim el concepte ´pulsar´ i recomanem el llibre Jugar a ser déus de Salvador Macip i Chris Willmott. I a més, les nostres seccions habituals El cel a simple vista, Actualitat astronòmica i el nostre astroconcurs.

Imatge pressa per Adam Block el 8 d’octubre de 2013 quan l’ISON passava prop de Mart, amb una càmera SBIG STX16803 CCD i el telescopi Schulman Telescope de 32 polzades de l’observatori de l’Sky Center del Mount Lemmon de la Universitat d’Arizona.

Podcast: Ecos del Cosmos, 15 de novembre 2013

Sumari: Per parlar de les ones gravitacionals entrevistem l’investigador José A. Font, expert en el tema. Fem un repàs a l’actualitat astronòmica, centrant-nos en el rebrot de l’activitat solar, el passeig espacial de la torxa olímpica i la nova cara de la Lluna. Actualitzem la informació sobre el cometa ISON que ja comença a ser visible. Finalment llencem a les ones hertzianes una astropregunta amb regust estel·lar. Un regal per a qui la conteste bé.

Imatge: Animació en dues dimensions de les ones gravitacionals generades per dues estrelles de neutrons que orbiten entre si. Viquipèdia, Wikimedia Commons.