Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Ràdio i televisió

Ecos del Cosmos: Torna Cosmos

0

El Cosmos és tot allò que és o va ser o serà alguna vegada.

Així va començar la mítica sèrie de divulgació astronòmica Cosmos, un viatge personal, el presentador de la qual va ser l’astrofísic nord-americà Carl Sagan.

Als anys 80 l’exploració espacial tot just començava. Les naus Voyager viatjaven ràpidament explorant els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) mentre les Viking aterraven suaument en la superfície marciana. La humanitat, encara que fóra a través de les seues màquines, deixava l’entorn pròxim Terra-Lluna i explorava el final del Sistema Solar. Quelcom havia canviat. La nostra espècie començava a expandir-se per l’espai i això creava un nou panorama, noves preguntes sobre el nostre paper a l’Univers.

Qui s’adonà d’aquest canvi va ser l’astrofísic nord-americà Carl Sagan. Potser a les generacions actuals no els diga res el nom però aquest professor de la Universitat de Cornell (New York) revolucionà el món de la divulgació científica. En aquella època no existia internet, ni el telescopi espacial Hubble i tot just començàvem a vore la cara dels planetes. Només a través de la televisió podíem conèixer aquest nou món del nostre sistema solar. Carl Sagan, a través dels seus llibres de divulgació científica, va anant transmetent tot els seus pensaments sobre aquesta nova visió de l’univers però va ser la sèrie documental Cosmos, un viatge personal, produïda per la cadena pública de Califòrnia KCET en que al llarg de 13 capítols, explicà els principals fets de la història de l’astronomia, la formació de l’univers, la falàcia de l’astrologia, la teoria de l’evolució de les espècies, el nostre lloc en l’univers, la possibilitat de vida extraterrestre, etc… Per al projecte comptà amb la productora audiovisual Ann Druyan, la seua parella d’aleshores.

De tot això i de la nova sèrie Cosmos, parlàrem a RàdioUni, la ràdio de la Universitat de València.

Podcast, Ecos del Cosmos, 14 març 2014

Hui parlem sobre l’estrena mundial de la nova sèrie ‘Cosmos, una odissea espacio-temporal‘, fent referències a l’antiga de Carl Sagan. Celebrem el cinquanta aniversari del descobriment de la radiació còsmica de fons. Parlem dels Oscars que ha rebut la pel·lícula ‘Gravity’. I, a més, les nostres seccions habituals d’Actualitat Astronòmica i Astroconcurs.

Imatges: 1.- Carl Sagan, en un moment de la sèrie. 2.- Cosmos, el llibre de la sèrie en català. UB., Omnis cellula.

 

Torna la sèrie Cosmos

1
Publicat el 9 de març de 2014
Als anys 80 l’exploració espacial tot just començava. Les naus Voyager viatjaven ràpidament explorant els planetes exteriors mentre les Viking aterraven suaument en la superfície marciana. La humanitat, encara que fóra a través de les seues màquines, deixava l’entorn pròxim Terra-Lluna i explorava el final del Sistema Solar. Quelcom havia canviat. La nostra espècie començava a expandir-se per l’espai i això creava un nou panorama, noves preguntes sobre el nostre paper a l’Univers.

Qui s’adonà d’aquest canvi va ser l’astrofísic nord-americà Carl Sagan. A través dels seus llibres de divulgació científica va anant transmetent tot els seus pensaments però va ser la sèrie documental Cosmos, un viatge personal, produïda per la cadena pública de Califòrnia KCET, en que al llarg de 13 capítols, explicà els principals fets de la història de l’astronomia, la formació de l’univers, la falàcia de l’astrologia, la teoria de l’evolució de les espècies, el nostre lloc en l’univers, la possibilitat de vida extraterrestre, etc… Per al projecte comptà amb la productora audiovisual Ann Druyan, la seua parella d’aleshores.

La versió en castellà va tindre sort. Acostumats com estàvem a ensopits locutors de documentals d’animals, Cosmos va comptar amb el doblatge mític de José María Del Río que va saber imprimir l’entusiasme que Carl Sagan donava a la sèrie en la versió original.

Ara ja som ja al segle XXI i el coneixement sobre l’Univers ha fet un salt espectacular en els darrers 30 anys. Però, malgrat això, sembla que la societat humana ha perdut el sentit èpic de l’exploració espacial amb la conseqüent davallada de recursos de les administracions espacials. A més a més les generacions més joves, que no van gaudir de la sèrie mítica Cosmos, s’allunyen cada vegada més de les carreres científiques.

Per tot això, ara era el moment de fer una nova Cosmos, (Cosmos, a space-time Odyssey) aquesta vegada, des de la Fox i National Geography. La nova sèrie, produïda per Seth MacFarlane i Ann Druyan, està presentada per Neil deGrasse Tyson, astrofísic, divulgador científic i director del Planetari Hayden de Nova York. Una bona tria que com conta Daniel Closa al seu bloc, no ha estat del gust de Seldon Cooper, de The Big Bang Theory, on li retrau el seu paper en la degradació de l’estatus planetari de Plutó.

Tyson afirma que la nova sèrie contindrà tant el nou material i les versions actualitzades dels temes de la sèrie original, però sobretot, donarà servei a les “necessitats de la població actual“. “Volem fer un programa que no és només una seqüela de la primera, sinó que abordarà qüestions importants per a l’audiència emergent del segle 21“. Tyson considera que els èxits de programes recents  orientats a la ciència com The Big Bang Theory, i CSI: Crime Scene Investigation i pel·lícules com Gravity mostra que “la ciència s’ha convertit en el tema principal” i espera que Cosmos “aterrarà a una terra summament fèrtil“.

La Fox i National Geography faran l’estrena mundial aquesta nit als EEUU i demà, 10 de març, a 180 països de la resta del món.

Durant aquests darrers mesos l’equip del programa ha fet una tournée per tot el món per promocionar la sèrie. Com a curiositat al Jurong Regional Library en Singapor posà amb els xiquets, un dels quals portava una samarreta del Barça.

En el primer episodi “En defensa de la Via Làctia” veurem, demà 10 març 2014, en National Geographic a les 23 h com:

El famós astrofísic Neil deGrasse Tyson comparteix el naixement de la visió que de l’univers tenia Giordano Bruno en el Renaixement italià com una extensió il·limitada d’espai i temps. Llavors manprén l’exploració del Calendari Còsmic, que es remunta als albors de la Gran Explosió. L’episodi acaba amb deGrasse Tyson que narra com va conèixer al seu mentor Carl Sagan, autor de la primera sèrie Cosmos.

Vídeo: Tràiler de la nova sèrie: Cosmos.

Fa 50 anys descobriren la radiació fòssil de l’Univers

2
Publicat el 7 de març de 2014
Era l’any 1964 quan Arno Penzias i Robert Wilson, dos físics que tractaven de millorar la comunicació amb el satèl·lit ECHO, van descobrir una radiació paràsita que no podien eliminar de cap manera de la seua antena. Qualsevulla que fos la direcció en que apuntaren en el cel la radiació persistia.  Al final arribaren a la conclusió que aquella radiació provenia del mateix Univers.

Del contacte amb investigadors de la Universitat de Princeton es conclogué que aquella radiació paràsita era el mateix eco del Big Bang, el gran esclat del qual es formà l’Univers. L’any 1978 Penzias i Wilson foren guardonats amb el premi Nobel de Física.

Aquesta radiació de microones és realment la primera llum que eixí lliure per l’Univers quan aquest només tenia uns 300.000 anys de vida. En aquell moment la densitat i temperatura ja eren suficientment baixes per a formar els primers àtoms d’hidrogen i, va ser quan la llum va poder deslligar-se de la matèria.

Satèl·lits dedicats com COBE o Planck han permés el descobriment de l’anisotropia d’aquesta radiació amb zones del cel amb major temperatura i d’altres amb menor que mostren les primeres llavors de la formació dels cúmuls i de les galàxies.

El programa A Fons de RàdioUni, la ràdio de la Universitat de València ha fet aquesta setmana una entrevista en profunditat sobre aquest aniversari. Lorena Hernández ha entrevistat el company Diego Sáez,

Podcast, Teoria del Big Bang, 5 de març 2014

En el programa de hui ens acostem a conéixer amb major profunditat la teoria del Big Bang, tot aprofitant que enguany se celebra el cinquanta aniversari de la detecció de la radiació de fons de microones, que va suposar un abans i un després en el món de la física. Per aprofundir en aquesta qüestió comptem amb la presència de Diego Sáez, catedràtic del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat.

Imatge: Arno Penzias i Robert Wilson. Photo courtesy of AIP Niels Bohr Library. Centennial: A Century of Physics A Timeline of Physics 1965-1975: Closing the Circle.

Ecos del Cosmos: Pífies espacials

0
Publicat el 3 de març de 2014

Es pot pensar que al món de la tecnologia espacial, on es fan els controls més rigorosos del planeta i on milers de científics hi treballen, no passen desastres causats per la negligència humana. Tanmateix on hi ha humans hi ha errors. Algunes missions espacials se n’han anat a fer punyetes per l’estupidesa humana, la negligència o simplement per la falta d’un pressupost adequat. Avui a RàdioUni parlem de pífies espacials.

Podcast, Ecos del Cosmos, 28 de febrer 2014

Parlem de pífies espacials causades per l’estupidesa humana, des de les primeres eixides a l’espai, passant pel ridícul del Hubble i fins a hui en dia, amb les missions a Mart. Continuem amb l’actualitat astronòmica i revisem el cel de març a simple vista. Acabem amb l’astroconcurs.

Imatge: Telescopi espacial Hubble.

En Xarxa: Tecnologia LED i il·luminació

0
És rendible la tecnologia LED en il·luminació exterior? Els estudis tècnics rigurosos no ho certifiquen de moment. Ni tampoc que siguen energèticament més eficients que els llums de sodi d’alta pressió (de color groc) instal·lats als nostres carrers fins avui.

En el programa En Xarxa, espai dedicat a conéixer amb experts de la Universitat de València tot el que envolta les noves tecnologies, xarxes socials, blogs, webs, aplicacions i qualsevol novetat en aquest àmbit, parlem sobre la tecnologia LED, protagonista en il·luminació al País Valencià.

Podcast, En Xarxa: Tecnologia LED i il·luminació

Aprofundim en el desenvolupament sostenible i les polítiques de consum energètic relacionades amb els LED i del futur que hi haurà, amb aquest tipus d’il·luminació. Entrevistem l’astrònom Enric Marco i el biòleg Joaquín Baixeras, tots dos de la Universitat de València, perquè ens parlen de la incidència de la llum LED en la contaminació lumínica, els insectes i la salut humana.

Image: Làmpada LED. Wikimedia Creative Common.

Ecos del Cosmos: Tornar a la Lluna

0
La Lluna està al cel per arribar-hi. Va ser Kepler qui primer hi anà en els somnis de la literatura fantàstica. Després vindrien els coets, els V2, la guerra freda i el programa Apollo. Després passaren 30 anys sense anar-hi. Però ara l’interés per tornar a la Lluna ha reviscolat. Un munt de nau automàtiques llançades per la NASA, l’Índia, i finalment la Xina enviant-hi el robot explorador Yutu.

Aquest és el huité programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos, que gravem amb la Ràdio de la Universitat de València, MediaUni.

Un programa amb música, molta música. Recordem el grup Sau, i Carles Sabater, amb la cançó Boig per tu, dedicada a la Lluna.

Podcast, Ecos del Cosmos, 14 de febrer 2014

Parlem d’anar a la Lluna, amb somnis literaris o amb tecnologia, des de les V2 per acabar amb el programa Apollo. Continuem amb les renovades ganes de tornar a explorar-la i explotar-la comercialment. Conversem sobre música amb la cançó ‘Boig per tu’ del grup Sau, amb la seua lletra d’amor a la Lluna. I, a més, la nostra secció habitual Actualitat astronòmica i el nostre astroconcurs.

Karlheinz Langanke i l’origen dels elements

0

El professor de física nuclear Karlheinz Langanke parla de la importància de la física nuclear per entendre l’origen dels elements químics. Si bé els elements lleugers com el carboni o l’oxigen es creen en l’interior dels estels, els pesats com l’or o l’urani sembla que tenen un altre origen. Les supernoves i l’expulsió dels elements formats seran condicions fonamentals per a la creació de la vida.

Aquesta ha estat la meua primera entrevista televisiva. L’estiu passat, dins de les activitats de divulgació de les jornades de la Bienal de Física, celebrada al Campus de Burjassot de la Universitat de València vaig fer unes entrevistes a personalitats destacades de la física nuclear, astrofísica i energies renovables amb l’ajuda inestimable del personal de la televisió de la Universitat (MediaUni) i la d’alguns companys. Ara ja muntat el material i accessible a la web de la televisió, poc a poc us aniré posant les meues primeres incursions en el món de l’entrevista.

 

Nit estel·lar a Mangròvia

0

Mangròvia, una petita joia a la ràdio d’internet valenciana.

Fa un mes m’entrevistà per al seu programa, Viqui Bonet, professora d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.

Ella i un grup d’estudiants de la E.T.S. d’Arquitectura condueixen un magazin cultural Mangròvia, des de fa ja dos anys. Escoltant-lo t’adones de la professionalitat del producte, del temps invertit en fer un programa de qualitat.

Com diuen a la seua web, Mangròvia és:

Un programa de radio con el que podrás viajar a otro tiempo y otros lugares; redescubrir el cine, la música, el arte y la cultura como nunca antes. Únete a la Presidenta y sus Ministros en un viaje que no podrás olvidar. Te esperamos en Mangrovia. Un pequeño gran país donde todo es posible.

M’ha fet molta il·lusió participar en el programa. El tracte tan esquisit del que he gaudit m’ha recordat que bé em tractaven en Ràdio 9. Per si voleu escoltar-lo l’he enllaçat ací baix.

En l’entrevista per telèfon, parle una mica de mi, del que faig, de l’astronomia actual i passada, també d’aquest bloc. Malhauradament no hi ha comptador de temps. Jo aparesc a final del primer quart de l’audio.

En la presentació del darrer programa que han fet diuen:

Preparem la nostra millor nau per a un viatge estel·lar, en el qual els nostres seients preferents els ocuparan els nostres convidats d’avui: Enric Marco Soler, doctor en Física, especialitzat en Astronomia, i al capdavant de l’Aula d’Astronomia; i Adrián Bago, dissenyador i dibuixant de còmics.

Imatge: de la web del programa.

Ecos del Cosmos: La supernova SN2014J a M82

0
SN2014J és la supernova que actualment brilla a la galàxia del Cigar (M82). La gràcia de la supernova és que ha estat descoberta per uns estudiants en una classe de pràctiques de la Universitat de Londres.

En el seté programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos, parlem amb Iván Sancho i Esmeralda Tortajada, periodistes en pràctiques a la Universitat. Ens expliquen el seu contacte amb el món de la divulgació científica.

Podcast, Ecos del Cosmos, 31 gener 2014

Sumari: Entrevistem Iván Sancho i Esmeralda Tortajada, periodistes científics, que ens parlaran de la seua experiència a l’Observatori de la Universitat de València. Parlem sobre la supernova SN2014J que brilla en aquests moments sobre els nostres caps. I, a més, les nostres seccions habituals ‘El cel a simple vista’ i el nostre ‘Astroconcurs’, amb una curiosa endevinalla.

Imatge: University of London Observatory, on SN 2014J va ser descoberta. Wikimedia Commons.

Gravity i la llàgrima errant

0
És possible plorar a l’espai? Per suposat que sí. Una altra cosa és que les llàgrimes caiguen lliscant sobre la cara. Tot ve al cas per l’escena de la pel·lícula Gravity en què la doctora Ryan Stone (Sandra Bullock), sola i perduda en l’espai, comença a plorar. La llàgrima cau i surt flotant al seu davant. Una escena molt bonica i emotiva llevat que és totalment falsa.

L’efecte de plorar a l’espai és més prosaic. La gota de la llàgrima en absència de gravetat no cau, ja que la direcció dalt-baix no existeix. Ni tampoc surt flotant. La gota queda senzillament atrapada en la conca de l’ull i les successives gotes van omplint la zona de l’ull formant una bola d’aigua. Tot això ho va explicar molt bé el nostre astronauta músic i divulgador preferit Chris Hadfield en un dels seus famosos experiments Tears in Space (Don’t fall).

La televisió de la Universitat de València m’entrevistà fa un temps sobre aquest tema dins del seu programa de divulgació Divulga, concretament en el segon programa.

Ho podeu veure al vídeo a partir del minut 3:20, en la secció Mite i Ciència.

Ecos del Cosmos: Gaia

0
Gaia, la missió per cartografiar 1000 milions d’estels de la Via Làctia, ja està en la seua òrbita definitiva.

En el sisé programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos i primer de 2014, parlem amb Juan Fabregat, catedràtic del departament d’Astronomia i Astrofísica i membre de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Ens explica la missió Gaia, quines són les seues característiques, quina és la seua òrbita de treball, allà al punt L2, i ens preveu una nova visió de la Galàxia que Gaia ens mostrarà.

Podcast, Ecos del Cosmos, 17 gener 2014

Sumari: Entrevistem Juan Fabregat, que ens parlarà de la nau espacial Gaia recentment llançada i de la informació que ens enviarà de mil milions d’estreles. I a més, les nostres seccions habituals ‘El cel a simple vista’, ‘Actualitat astronòmica’ i el nostre ‘Astroconcurs’.

Ecos del Cosmos: L’Observatori de l’Ebre

0

En aquest cinqué programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos parlem amb Juan José Curto, investigador de l’Observatori de l’Ebre i que en va ser el director fins fa uns mesos. Ens parla de l’origen del centre científic de les terres de l’Ebre, de terratrèmols, de la nova ciència de la meteorologia solar, de l’activitat solar i de les possibles conseqüències per a una civilització com la nostra d’una gran tempesta solar. Finalment ens recorda la figura de l’astrònom valencià Josep Joaquim Landerer que a principis del segle XX, patrocinà i col·laborà amb aquest Observatori.

Podcast, Ecos del Cosmos, 13 desembre 2013

Sumari:

Entrevistem a Juan José Curto, que ha estat director de l’Observatori de l’Ebre des de 2009 fins a 2013. Ens contarà la història de l’observatori i ens parlarà de les diferents activitats investigadores, culturals i divulgatives que s’hi fan. I a més les nostres seccions habituals “Actualitat astronòmica”, i el nostre astroconcurs, amb una curiosa i popular endevinalla.

Enllaços referenciats:

http://astrokit.uv.es/

http://www.uniempren.es/69atouchoftheuniverse

http://www.youtube.com/watch?v=_CzBlSXgzqI&feature=youtu.be

 Imatge: Cúpules astronòmiques de l’Observatori de l’Ebre.

Ecos del Cosmos: El cometa ISON

0
Quart programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos a Ràdio Universitat. Les últimes hores del “Gran Cometa del Segle” el cometa C/2012 S1 ISON són comentades en aquest programa, així com les notícies d’actualitat astronòmica.

Podcast: Ecos del Cosmos, 29 de novembre 2013

Sumari: Expliquem la diferència entre cometa i asteroide, i veiem els diferents tipus de cometes que hi ha. Estudiem si el cometa Ison sobreviurà al seu pas pel sol. Definim el concepte ´pulsar´ i recomanem el llibre Jugar a ser déus de Salvador Macip i Chris Willmott. I a més, les nostres seccions habituals El cel a simple vista, Actualitat astronòmica i el nostre astroconcurs.

Imatge pressa per Adam Block el 8 d’octubre de 2013 quan l’ISON passava prop de Mart, amb una càmera SBIG STX16803 CCD i el telescopi Schulman Telescope de 32 polzades de l’observatori de l’Sky Center del Mount Lemmon de la Universitat d’Arizona.

Ecos del Cosmos: Ones gravitacionals

2
Tercer programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos a Ràdio Universitat. Les ones gravitacionals són la darrera de les prediccions de la teoria de la Relativitat d’Einstein que encara queda per confirmar. Arran d’una consulta d’un oient sobre el que són aquestes misterioses ones, hem aprofundit amb una llarga entrevista amb un expert en el tema.

Podcast: Ecos del Cosmos, 15 de novembre 2013

Sumari: Per parlar de les ones gravitacionals entrevistem l’investigador José A. Font, expert en el tema. Fem un repàs a l’actualitat astronòmica, centrant-nos en el rebrot de l’activitat solar, el passeig espacial de la torxa olímpica i la nova cara de la Lluna. Actualitzem la informació sobre el cometa ISON que ja comença a ser visible. Finalment llencem a les ones hertzianes una astropregunta amb regust estel·lar. Un regal per a qui la conteste bé.

Imatge: Animació en dues dimensions de les ones gravitacionals generades per dues estrelles de neutrons que orbiten entre si. Viquipèdia, Wikimedia Commons.

#RTVVnoestanca. Amb Son Goku vàrem aprendre a lluitar

1

Acaba la setmana amb un sentiment estrany. Anit tornàvem cansats però contents després de l’èxit de la manifestació a València (imatges) per la defensa de RTVV. La culminació d’uns dies convulsos per l’anunci del president Fabra per tancar les nostres ràdio i televisió.Uns mitjans que han marginat sistemàticament la part de la societat més dinàmica, l’escola en valencià, la música, la política, la universitat. Uns mitjans que el poder, primer socialista, més endavant popular, s’ha apropiat com a eina de propaganda i manipulació.

Recorde els primers anys de la ràdio i televisió valencianes. Amb una gran il·lusió ens posàvem davant del televisor per veure una televisió feta des del País Valencià. La primera pe·lícula, Casablanca, amb dicció valenciana i veu en off inicial d’Ovidi Montllor. I la ràdio amb programes en que participava Ferran Torrent, amb una visió àcida de la societat.

Amb els xiquets menuts veiem el Tomàtic, la Nets i el Petri a TV3 però també Xoni, Poti (Carme Juan), Tiriti a A la Babalà a Canal 9. Tot dos programes els agradava i a més a més, escoltaven diferents accents de la seua llengua. I amb l’aparició espectacular d’un aleshores desconegut Xavi Castillo amb unes històries medievals.

La cosa va anar canviant, poc a poc, cap al final de l’era socialista. Els debats com Carta Blanca, a l’estil de La Vida en un xip de TV3, van ser cada vegada més sensacionalistes, com bé explica Vicent Partal al seu bloc, programa en que hi va treballar una temporada.

La rematada final, però, va vindre amb l’arribada al poder del PP, amb Eduardo Zaplana al cap. Recorde encara aquell programa infantil que ens agradava tant que de cop i volta passà a presentar l’actriu Maria Abradelo, que no sabia que era això de les vocals obertes. I com el programa, ara fet per una productora externa, costava 500 milions de pts (3 milions d’euros) quan abans en costava només 50. (300.000 euros).

Poc a poc ens allunyarem de la cadena, amb pesar, però obligats per conservar la nostra salut mental.

Ens refugiàrem en la cadena del nord, TV3, que almenys no ens maltractava i, de tant en tant, oferia notícies de la realitat valenciana.

Potser va ser injust oblidar la faena dels grans professionals de la casa valenciana. Durant aquests anys he anat coneixent, per raons de la divulgació de l’astronomia, grans persones que han dedicat esforços a fer la seua faena de manera digna. Periodistes com Reis Juan, Amàlia Garrigós o Carles Sanchis.

Amb Carles Sanchis vaig passar l’estiu del 2009 amb una col·laboració setmanal en el seu programa magazine Del Sol a la Lluna.

Per això em pregunte si no vam cometre el mateix error que férem amb la festa de les falles durant els anys 80. Pensar que no hi ha res a fer per fer-les de tots i oblidar-les completament. No ha estat fins fa poc anys que l’esquerra s’ha adonat de la importància del món faller i ha començat a assumir les Falles com a festa pròpia dels valencians, junt a altres festes menys “contaminades” com el Misteri d’Elx o les festes de Moros i Cristians.

Respecte a RTVV, segurament haguérem d’haver sigut més ferms en la defensa de les nostres ràdio i televisions públiques. Haver reivindicat la valencianitat de la cadena. Tanmateix, cal recordar que ho teníem tot en contra. Un llindar del 5% per accedir a les Corts Valencianes fet aposta per impedir l’accés dels nacionalistes, uns membres de l’oposició del consell d’Administració de RTTVV acomodats i que no feien la seua feina i una TV3, en la nostra llengua, si, però no valenciana, que va adormir la protesta de la part de la societat que exigia més televisió en valencià.

Periodistes amb la ploma més àgil que jo ja han escrit les causes i les conseqüències de la desfeta de RTVV i no cal que ho repetisca ací. Xavier Aliaga o Francesc Viadel en parlen a bastament a La Veu del País Valencià. I com aquesta proposada desballestació de la ràdio i televisió públiques és la primera part de la desballestació controlada de la Generalitat Valenciana com bé comenta Josep Albinyana a Vilaweb Ontinyent.

Ahir, uns 100.000 valencians eixirem al carrer a tot el país per lluitar per uns mitjans audiovisuals públics lliures, en valencià i de qualitat. I els volem al nostre únic servei, al servei de tots els valencians.

I com deia una pancarta a la plaça de la Mare de Déu que la gran Amàlia Garrigós ens va fer notar des de la l’entaulat on els músics valencians, fins ara, censurats, cantaven per la nostra ràdio i televisió. “Amb Songoku vàrem aprendre a lluitar.”

Lluitem, doncs.

Imatges: Diversos moments de la manifestació i de l’acte amb músics en valencià.
Més imatges al l’àlbum de facebook: #RTVVnoestanca.

Foto 1: Capçalera de RTVV.
Foto 2: Amàlia Garrigós
Foto 3: La veu de Son Goku en RTVV.
Foto 4: Final de l’acte musical.
Foto 5: Reis Juan, Amàlia Garrigós, Toni Sales i Enric Marco.