Pols d'estels

La defensa de la foscor del cel nocturn no és un caprici de grups astronòmics o conservacionistes marginals, sinó la reivindicació d’un dret de tots: dret a que els nostres recursos no renovables siguen gestionats racionalment, al gaudiment d’un patrimoni cultural, a la biodiversitat i a un medi ambient ben conservat (1).

La introducció ràpida de la tecnologia LED en l’enllumenat públic a moltes ciutats valencianes, sovint utilitzant llum blanca i per això amb un pic de forta emissió en la banda blava, augmentarà molt de pressa la contaminació lumínica i fins i tot exercirà una pressió més gran en la vida silvestre i en la salut humana.

Hui tenim la sort de poder parlar amb un expert en aquests aspectes de la contaminació lumínica. Hui ens acompanya Alejandro Sánchez de Miguel de la Universitat Complutense de Madrid. Ell és un expert sobre contaminació lumínica a Espanya i al món, tema que està estudiant sobretot a partir de les imatges obtingudes pels astronautes de la Estació Espacial Internacional.

---

Podcast, Ecos del Cosmos, 28 de novembre 2014

Hui parlem de contaminació lumínica amb Alejandro Sanchez de Miguel, investigador de la Universidad Complutense de Madrid. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, I a mi què amb l’escuma viscolàstica, En aquell temps amb un recordatori del tancament de RTVV, El cel a simple vista i l’Astroconcurs.

Astropregunta:

On i com es va produir el so que podeu escoltar al final del programa?

Al primer que ho encerte li regalarem un llibre donat per la Càtedra de la Divulgació de la Ciència de la Universitat de València

---

Més informació:

(1) A ras del cielo, David Galadí-Enríquez, ed. Almuzara, 2008.
(2) Cities at night. Ciutats a la nit. Necessitem voluntaris que ens ajuden a ordenar les imatges i identificar les ubicacions que hi apareixen per crear mapes de la contaminació lumínica. Això ajudarà als governs i a les autoritats locals a prendre les decisions correctes per reduir la contaminació lumínica.

Imatge: Foto nocturna de la península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.

Acaba la setmana amb un sentiment estrany. Anit tornàvem cansats però contents després de l’èxit de la manifestació a València (imatges) per la defensa de RTVV. La culminació d’uns dies convulsos per l’anunci del president Fabra per tancar les nostres ràdio i televisió.Uns mitjans que han marginat sistemàticament la part de la societat més dinàmica, l’escola en valencià, la música, la política, la universitat. Uns mitjans que el poder, primer socialista, més endavant popular, s’ha apropiat com a eina de propaganda i manipulació.

Recorde els primers anys de la ràdio i televisió valencianes. Amb una gran il·lusió ens posàvem davant del televisor per veure una televisió feta des del País Valencià. La primera pe·lícula, Casablanca, amb dicció valenciana i veu en off inicial d’Ovidi Montllor. I la ràdio amb programes en que participava Ferran Torrent, amb una visió àcida de la societat.

Amb els xiquets menuts veiem el Tomàtic, la Nets i el Petri a TV3 però també Xoni, Poti (Carme Juan), Tiriti a A la Babalà a Canal 9. Tot dos programes els agradava i a més a més, escoltaven diferents accents de la seua llengua. I amb l’aparició espectacular d’un aleshores desconegut Xavi Castillo amb unes històries medievals.

La cosa va anar canviant, poc a poc, cap al final de l’era socialista. Els debats com Carta Blanca, a l’estil de La Vida en un xip de TV3, van ser cada vegada més sensacionalistes, com bé explica Vicent Partal al seu bloc, programa en que hi va treballar una temporada.

La rematada final, però, va vindre amb l’arribada al poder del PP, amb Eduardo Zaplana al cap. Recorde encara aquell programa infantil que ens agradava tant que de cop i volta passà a presentar l’actriu Maria Abradelo, que no sabia que era això de les vocals obertes. I com el programa, ara fet per una productora externa, costava 500 milions de pts (3 milions d’euros) quan abans en costava només 50. (300.000 euros).

Poc a poc ens allunyarem de la cadena, amb pesar, però obligats per conservar la nostra salut mental.

Ens refugiàrem en la cadena del nord, TV3, que almenys no ens maltractava i, de tant en tant, oferia notícies de la realitat valenciana.

Potser va ser injust oblidar la faena dels grans professionals de la casa valenciana. Durant aquests anys he anat coneixent, per raons de la divulgació de l’astronomia, grans persones que han dedicat esforços a fer la seua faena de manera digna. Periodistes com Reis Juan, Amàlia Garrigós o Carles Sanchis.

Amb Carles Sanchis vaig passar l’estiu del 2009 amb una col·laboració setmanal en el seu programa magazine Del Sol a la Lluna.

Per això em pregunte si no vam cometre el mateix error que férem amb la festa de les falles durant els anys 80. Pensar que no hi ha res a fer per fer-les de tots i oblidar-les completament. No ha estat fins fa poc anys que l’esquerra s’ha adonat de la importància del món faller i ha començat a assumir les Falles com a festa pròpia dels valencians, junt a altres festes menys “contaminades” com el Misteri d’Elx o les festes de Moros i Cristians.

Respecte a RTVV, segurament haguérem d’haver sigut més ferms en la defensa de les nostres ràdio i televisions públiques. Haver reivindicat la valencianitat de la cadena. Tanmateix, cal recordar que ho teníem tot en contra. Un llindar del 5% per accedir a les Corts Valencianes fet aposta per impedir l’accés dels nacionalistes, uns membres de l’oposició del consell d’Administració de RTTVV acomodats i que no feien la seua feina i una TV3, en la nostra llengua, si, però no valenciana, que va adormir la protesta de la part de la societat que exigia més televisió en valencià.

Periodistes amb la ploma més àgil que jo ja han escrit les causes i les conseqüències de la desfeta de RTVV i no cal que ho repetisca ací. Xavier Aliaga o Francesc Viadel en parlen a bastament a La Veu del País Valencià. I com aquesta proposada desballestació de la ràdio i televisió públiques és la primera part de la desballestació controlada de la Generalitat Valenciana com bé comenta Josep Albinyana a Vilaweb Ontinyent.

Ahir, uns 100.000 valencians eixirem al carrer a tot el país per lluitar per uns mitjans audiovisuals públics lliures, en valencià i de qualitat. I els volem al nostre únic servei, al servei de tots els valencians.

I com deia una pancarta a la plaça de la Mare de Déu que la gran Amàlia Garrigós ens va fer notar des de la l’entaulat on els músics valencians, fins ara, censurats, cantaven per la nostra ràdio i televisió. “Amb Songoku vàrem aprendre a lluitar.”

Lluitem, doncs.

Imatges: Diversos moments de la manifestació i de l’acte amb músics en valencià.
Més imatges al l’àlbum de facebook: #RTVVnoestanca.

Foto 1: Capçalera de RTVV.
Foto 2: Amàlia Garrigós
Foto 3: La veu de Son Goku en RTVV.
Foto 4: Final de l’acte musical.
Foto 5: Reis Juan, Amàlia Garrigós, Toni Sales i Enric Marco.

BON DIA: Aquesta setmana se’n farà difícil vore el cel nocturn ja que, a l’habitual contaminació lumínica de les nostres ciutats, els dies anteriors i posteriors a la Lluna plena del 3 de juliol, dimarts, el cel estarà ben brillant i les estrelles dèbils pràcticament desapareixeran.

La pols lunar, resultat del xoc meteorític sobre la seua superfície, és molt reflectiva quan la llum solar incideix verticalment i com a conseqüència, aquests dies el nostre satèl·lit esdevindrà molt més brillant que de costum.

Ara, per tant, no és bon moment per admirar la Lluna, ja que amb un telescopi o uns prismàtics tindrem massa llum, fins i tot serà molest. És necessari utilitzar amb l’ocular de l’instrument, un filtre gris per reduir la lluminositat. Un altre mètode més senzill serà utilitzar ulleres de sol!

Mercuri es continua veient ben a prop de l’horitzó, a l’oest, molt poc de temps la veritat, tot just després de la posta del Sol,.

Els planetes Mart i Saturn, ja al sud-oest en amagar-se el Sol, són els reis de la nit. Ara de dia en dia, i cada vegada més ràpidament, es veu com Mart, que ja ha deixat la constel·lació del Lleó i ha entrat a Virgo, va separant-se del Sol i va convergint amb Saturn.

Vos recomane alçar-vos ben matinet per gaudir de les meravelles celestes visibles prop de l’horitzó est. Poc abans de l’eixida del Sol, continua l’aproximació de Júpiter a Venus en Taure. Al final de la setmana, Venus s’aproxima molt a l’estrella gegant roja Aldebaran, que forma l’ull del Taure, la disfressa animal que usà Zeus per seduir a la bella princesa Europa. I ara tenim la deessa de l’amor sobre el principal dels déus.

I, finalment, si mireu cap al sud a la mitjanit, prop de l’horitzó, podreu admirar la bella constel·lació de l’Escorpí, amb les urpes cap amunt i l’ull viu brillant roig que és l’estel Antares, que com el seu nom indica, pot arribar a confondre’s amb el planeta Mart, també dit Ares, pel seu color. L’escorpí, que per mandat de Zeus, picà al gegant caçador Orió per matar-lo.

QUE TINGAU MOLT BONES OBSERVACIONS I MILLOR SETMANA.

Nota: Òbviament, això ho vaig escriure abans de conéixer la magnitud dels incendis del cap de setmana. Senzillament, el cel serà difícil de veure aquesta setmana per la gran quantitat de cendra suspesa en l’atmosfera. Mireu la Lluna i la veureu d’un color groguenc, a causa de l’absorció atmosfèrica, ara molt més alta a causa de les partícules en suspensió.

Imatge: Scorpius mostrat en Urania’s Mirror, un conjunt de constel·lacions publicades en Londres aproximadament el 1825. Wikimedia Commons.

BON DIA: La setmana que ve ja veurem clarament que la Lluna torna a créixer. De fet arribarà a la fase de quart creixent el pròxim dimecres 27. Ara és el millor moment per veure-la amb telescopi o fer-li fotos amb càmera amb teleobjectiu. En aquest cas caldrà un bon trípode per sostindre-la. En incidir els rajos de llum del Sol a 90º les ombres de les muntanyes són més grans i el relleu es fa molt evident.

Mercuri es continua veient, a l’oest, tot just després de la posta del Sol, ben a prop de l’horitzó. Busqueu, però, un lloc alt sense obstacle cap a l’oest. Busqueu-lo que no sempre és fàcil trobar-lo.

Els planetes Mart i Saturn, visibles al cel des de fa ja uns mesos, encara estan ben visibles. El problema és que la seua brillantor és dèbil i, poden ser difícils de trobar al cel entre les estrelles. La Lluna, com fa moltes vegades, ens ajudarà a trobar-los al firmament. El nostre satèl·lit se situarà el dimarts 26 sota Mars i el 28 sota Spica i Saturn, mentre que el 27 podrem veure la Lluna entre els dos planetes.

Al cel matiner, poc abans de l’eixida del Sol, molt a prop de l’horitzó est, podrem admirar l’aproximació de Júpiter a Venus. Tot això sobre la constel·lació de Taure. De fet els dos planetes se situaran entre el cúmul de les Plèiades i l’estrella gegant roja Aldebaran, la principal de la constel·lació. Potser val la pena alçar-se abans que el Sol per fer una bonica foto de l’encontre còsmic.

I ja hem entrat en l’estiu de ple. Les nits són càlides i dona goig veure el cel nocturn ple d’estrelles. Passeu una hora sota la volta celeste, lluny de la contaminació lumínica i gaudireu veiem els estels, les constel·lacions, molts satèl·lits artificials i, segurament també, algun estel fugaç que ens porta pols de l’espai.

QUE TINGUEU MOLT BONES OBSERVACIONS I MILLOR SETMANA.

Figura: Conjunció Plèiades, Júpiter, Venus i Aldebaran al cel matiner d’aquesta setmana. Stellarium.

BON DIA: La setmana que comença, la Lluna arribarà a la fase de nova el pròxim dimarts 19. Ara no la podrem veure fàcilment, ja que està alineada amb el Sol i només veiem la seua cara no il·luminada. A finals de la setmana la descobrireu molt i molt prima tot just després de la posta de Sol cap a l’oest.

Sense Lluna teniu ocasió d’anar a un lloc fosc, lluny de la contaminació lumínica de les ciutats i pobles, i gaudir de l’observació de la Via Làctia que passa per l’Àguila, el Cigne i Cassiopea. Aquesta banda d’aspecte nuvolós és part de la nostra Galàxia, que d’ací a uns 4000 milions d’anys xocarà amb la galàxia veïna d’Andròmeda.

Mercuri, tan difícil de caçar sempre, es continua veient, a l’oest, tot just després de la posta del Sol, ben a prop de l’horitzó. Animeu-vos a buscar-lo.

Mart continua movent-se cap a Saturn. I el planeta dels anells, dalt de l’estrella Spica, la més brillant de la constel·lació de Virgo, continua estàtic esperant el déu guerrer Mart. Estigueu atents que el 14 i 15 d’agost, per la Mare de Déu d’agost, formaran una línia de 3 brillants objectes celestes.

Júpiter, per la seua banda, és visible de bon matí, un poc abans de l’eixida del Sol en direcció Est, així com també el planeta Venus, dues lluminàries al cel matiner.

El dijous 21 de juny, d’un poc després de les 23:30 h. i fins a 23:35 h., mirant cap al nord i a mitjan altura, podreu veure el pas de l’Estació Espacial Internacional. Serà més brillant que les estrelles més brillants. En el seu més punt més alt serà quan estarà més pròxima, només a 460 km. I recordeu que dins hi ha astronautes de diverses nacionalitats que estan fent experiments científics per al benestar de tota la humanitat. No feu tard, l’Estació no espera.

I haureu notat que ja fa calor estiuenca. Però astronòmicament parlant encara estem en la primavera. Serà el mateix dia 21 de juny, però a la 1:09, quan el Sol arribarà a la seua màxima altura al cel, que a la nostra latitud és uns 73º. És el moment del solstici i el començament de l’estiu. Amb el Sol tan alt, fixeu-vos que curta és l’ombra a les 2 de la vesprada aquests dies.

QUE TINGAU MOLT BONES OBSERVACIONS I MILLOR SETMANA.

Foto: Trajecte pel cel de l’Estació Espacial Internacional del dijous 21 de juny. És un mapa del cel i s’entén clarament si es pensa que el cel es mira des de baix cap a dalt. És el trajecte vist des de Burjassot, però des de qualsevol altre lloc del país no vararia gaire. De heavens-above.com.

BON DIA: La Lluna arribarà a la fase minvant el pròxim dilluns 11. Ara la podem veure només la segona part de la nit, amb la meitat de la cara il·luminada en direcció est, cap al sol eixint. Amb prismàtics o un telescopi podrem veure els cràters i mars d’aquesta part. El gran cràter Copèrnic ple d’irradiacions cap a totes direccions, ens recorda l’origen d’impacte del cràter. És relativament jove. Fa uns 800 milions d’anys un cos errant xocà contra el nostre satèl·lit i formà aquesta estructura circular de 93 km d’ample i uns 4 km de fondària.

Estos dies tindrem una oportunitat de veure Mercuri, tan difícil de caçar sempre. Tot just després de la posta del Sol, ben a prop de l’horitzó i que anirà veient-se millor cada dia que passe.

Mart continua movent-se de dia en dia cap a Saturn. El moviment dels dos planetes en les seus orbites respectives produeix que, des de la Terra, semble que s’ajunten. Però és un simple efecte de perspectiva.

Saturn continua estàtic dalt de Spica, en Virgo, com qui espera visita de Mart.

Júpiter, es visible un poc abans de l’eixida del Sol en direcció Est. I al final de la setmana, ben prop de l’horitzó est ja veurem el planeta Venus, després del seu pas per davant del Sol.

I, no us perdeu l’alineació Lluna, Júpiter i Venus del dissabte 16 de juny a la matinada, abans d’eixir el Sol. Això mereix una foto. Va a matinar!

Si seguiu la direcció de la cua corbada de la Óssa Major arribareu a un estel molt brillant, Arcturus, del Bover. És la tercera estrella més brillant del cel nocturn. El seu nom prové del grec i significa “el guardià de l’ós” a causa de la seua proximitat a l’Òssa Major i Menor. És 113 vegades més lluminosa que el Sol i 26 vegades més gran que aquest. És un estel gegant roig.

Hèrcules és la constel·lació dedicada a l’heroi mitològic. Al cel el podem veure envoltat pels seus treballs. Tenim el Lleó, aquest de Medea que matà obrint-li la boca o als seus peus, vençut, podeu veure el drac que cuidava el Jardí de les Hespèrides, d’on creixien unes estranyes pomes de color d’or. No serien taronges?

QUE TINGAU MOLT BONES OBSERVACIONS I MILLOR SETMANA.

Imatge: Hèrcules lluitant contra el Lleó de Nemea. Francisco de Zurbarán, 1634, Museo del Prado. Wikimedia Commons.

BON DIA: La Lluna arribarà a la fase de PLENA el pròxim dilluns 4 de juny. Ara ja no la podem observar amb telescopis. Brilla massa. En aquesta fase les ombres desapareixen, i els mars i cràters es veuen sense relleu.

El planeta Mart, visible fins a la matinada, és cada vegada menys brillant. Però s’acosta ràpidament a Leo buscant la conjunció amb Saturn. Un trio celeste s’observarà en agost: Saturn i Spica i al mig Mart.Saturn també és visible durant tota la nit a la constel·lació de Virgo, i fa parella amb la brillant estrella Spica.I si mireu cap a l’est a la mitjanit ja podreu veure el gran triangle d’estiu, format per les estrelles Deneb, del Cigne, Altaïr, de l’Àguila i Vega, de la Lira. L’estiu ja s’anuncia descaradament.

Venus, és el protagonista de la setmana. La nit del 5 al 6 de juny passarà per davant del Sol, un espectacle que només es veu 2 vegades per segle. L’última vegada va ser el 8 de juny de 2004, alguns de vosaltres ho recordareu. La pròxima serà l’any 2117. Aquesta vegada es vorà bé en el Pacífic, i en l’est i nord d’Europa. Ací només el podrem veure a l’eixida del Sol. Heu d’anar a un lloc amb l’horitzó est lliure d’obstacles, com la platja.  Aquest eixirà cap a les 6:30 però ja amb el planeta Venus, com una taca grossa, a punt de deixar el disc solar. I durant uns 20 minuts acabarà de recórrer el Sol. Però, per favor, NO MIREU el Sol amb telescopis sense filtres especials solars. A simple vista protegiu els vostres ulls de la llum solar amb un filtre de soldador del 14, o amb ulleres especials d’eclipsi. Els vostres ulls són el més important. Poseu-vos en contacte amb les agrupacions astronòmiques.

Vega, de la constel·lació de la Lira, es troba només a 25 anys llum de nosaltres. És tres vegades més massiva que el Sol, la seua temperatura interior és més gran i per això crema 50 vegades més ràpidament l’hidrogen que la nostra estrella. Per això mateix viurà només 1000 milions d’anys, una desena part de la vida solar.

QUE TINGAU MOLT BONES OBSERVACIONS I MILLOR SETMANA.

Foto: Trànsit de Venus. 8 de juny 2004. Projecció sobre una pantalla. Enric Marco.

 

He encetat una petita col·laboració temporal amb el programa El Catxirulo de Ràdio 9 per explicar semanalment les efemèrides celestes. Si vos abelleix podreu escoltar-me els dissabtes de matí. Però també aniré posant els textos a partir dels quals vaig parlant pel dial.

---

La Lluna va creixent de dia en dia i la seua forma fina s’anirà eixamplant fins arribar al QUART CREIXENT el pròxim dilluns 28. Ara és el moment ideal per observar-la amb telescopis, prismàtics o amb càmera amb teleobjectiu. En aquesta fase es reforcen les ombres, i els mars i cràters es veuen molt millor. Fixeu-vos en la part fosca de la Lluna. És visible per la llum de Sol reflectida per la Terra. És la llum cendrosa.Al mateix temps que la Lluna va creixent, anirà movent-se de dia en dia cap a l’est. Venus, és ara l’objecte més brillant al cel, a la posta del Sol es veu cap al Nord-Oest, a uns 15 graus d’altura. S’està aproximant ràpidament al Sol per passar davant d’ell el 5 de juny. El planeta Mart, visible fins a la matinada, s’allunya i es fa cada vegada més dèbil en Leo. De dia en dia s’aproxima a Saturn per trobar-lo en agost. La Lluna es situarà baix d’ell el dilluns 28. Saturn també és visible durant tota la nit a la constel·lació de Virgo, i fa parella amb la brillant estrella Spica. Amb telescopi els seus anells son espectaculars. La nit del 31 de maig una lluna grossa se situarà ben prop d’ells fent una figura en L.

Anant a un lloc fosc, ara que no fa fred, podeu gaudir del cel nocturn. Les constel·lacions primaverals van ponent-se per l’oest, Leo, Corvus, Crater, mentre les constel·lacions de l’estiu com la Lira amb la brillant Vega ja es veuen després de la posta de sol per l’est. I cap al nord l’Ossa Major ben alta i Cassiopea (W) a ran de l’horitzó. Entre elles l’estel polar. Ahir arribà a l’Estació Espacial, la nau de càrrega Dragon de Space X la primera empresa privada de l’astronàutica. I ara té un contracte de 1200 milions de dòlars amb la NASA per donar suport a l’Estació. En pròxims viatges portarà astronautes. I és que des de la retirada dels transbordadors l’any passat els astronautes nord-americans viatgen a l’espai en naus russes.

QUE TINGAU MOLT BONES OBSERVACIONS I MILLOR SETMANA.

Foto: Posta de sol al pic Cinco Pinos. Parc Natural de Chera-Sot de Chera. 23 maig 2012. Si punxeu la foto i la feu gran, dalt del segon arbre, començant per l’esquerra i a la meitat del cel, podeu veure una Lluna molt prima. Enric Marco.