Les aigües turbulentes

És la tercera accepció que he trobat al DIEC del mot fantasma i crec que és la que més escau a un dels ítems informatius d’aquesta setmana, les llistes de candidats presentades pel PSC i pel PP a nombrosos municipis i farcides de noms que no hi tenen cap mena de relació, ni de naixement, ni de veïnatge, ni de res. Abans d’entrar en escarafalls sobre aquesta pràctica, cosa que faré en el segon paràgraf d’aquest apunt, caldria recordar que el fenomen no és nou, perquè si la memòria no em traeix, a les primeres eleccions municipals (1979) dos partits tant minoritaris com poc rurals, el Partit del Treball de Catalunya (PTC) i l’Organització Revolucionària dels Treballadors (ORT) van fer ús d’aquesta pràctica en diversos pobles del Camp de Tarragona, no sé exactament amb quines intencions, si aparentar una implantació i fortalesa que no tenien o bé sumar vots com fos per aconseguir representació a la somniada Diputació Provincial.

Doncs no, no són maneres de fer les coses. Encara que sigui legal, constitueix tota una mostra de baixa qualitat democràtica omplir els butlletins oficials de llistes i més llistes amb candidats perfectament desconeguts a les poblacions corresponents, protagonitzada, a més, pels dos partits que més s’omplen la boca de “democràcia”… quan els convé. Les explicacions donades pels interfectes tenen el seu interès. El PP, per boca de l’inefable Enric Millo, assegura que acudeixen a aquesta pràctica perquè els seus militants o simpatitzants “se senten amenaçats” a les poblacions, en una soterrada confessió de que, en el fons, ja els agradaria de que això realment es produís per treure rèdits d’un útil victimisme. Però no podrà ser, ves què hi farem…

Al PSC, per la seva banda, li hem sentit una justificació més recargolada: si la gent espera votar “catalanisme” o “independentisme” en aquestes eleccions, també hi ha gent que espera poder votar “socialisme” i per tant, per no defraudar-los, se’ls ofereix una papereta amb unes sigles conegudes i uns candidats que no tant o gens. Primera qüestió: s’agraeix la clarificació política que suposa establir la disjuntiva catalanisme/socialisme, que ja coneixíem però que no està de més posar en valor. Segona qüestió: al donar tanta importància al fet que molta gent espera votar “estelada” i no una altra cosa sembla que busquin, ells sí, donar un caràcter plebiscitari a aquestes eleccions. Qui ho havia de dir. Ho seran o no en funció dels números que cadascú faci el 25 de maig. Personalment crec que com més regidors de la causa hi hagi, millor que millor, però el sobiranisme cometrà un error si s’obsessiona amb aquesta qüestió: les eleccions municipals són, de lluny, on conflueixen més factors distorsionants, de tot ordre, i on resulta més agosarat formular generalitzacions en els seus resultats globals. Tercera i darrera qüestió en l’explicació socialista: presenten llistes dites “fantasma” (o també conegudes com de cuneros o de “paracaigudistes” per no defraudar possibles votants i el que han aconseguit és justament el contrari: cometre un frau de llei en tota regla, en una mostra de menyspreu als seus possibles votants.

Tot aquest enrenou no es produiria si la legislació electoral primés, ni que fos en part, la votació directa a les persones i no a llistes tancades i bloquejades. Llavors no hi hauria cap problema perquè la ciutadania votaria els seus veïns més coneguts, notoris o apreciats, fos quin fos el seu color ideològic, i no els candidats “fantasmes”, les paperetes dels quals quedarien tant en blanc com els llençols que cobreixen els seus “éssers incorporis” com encertadament els defineix el nostre diccionari oficial.

[Imatge: www.taringa.net]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!