Les aigües turbulentes

Les eleccions al Parlament de Catalunya de fa dues setmanes ens han deixat un resultat que fa difícil la consecució d’una investidura i d’un govern. Tothom es veu en cor de fer anàlisis, prospeccions o apostes de què passarà els propers mesos; jo també em veig en cor de fer la meva, d’aposta, a risc d’equivocar-me i amb el benentès que la faig abans de conèixer factors que poden acabar sent determinants (els resultats de les eleccions europees del 9 de juny i la composició de la mesa del Parlament català, que de forma gens innocent serà l’endemà, però també els imprevistos que vagin sorgint): crec que s’acabarà formant un tripartit entre PSC-PSOE, ERC i Comuns.

Raons? A Esquerra és a qui menys li convé una repetició d’eleccions. En realitat només convé a Junts, per una banda, i al PP i a Aliança Catalana, els dos partits a l’alça, per l’altra. Junts i el PSOE podrien estar temptats per una repetició electoral, en el sentit de convertir-la en una mena de desafiament entre Puigdemont i Illa que fes que es concentrés el vot en les dues opcions que representen; el president encara a l’exili tindria l’oportunitat, segons ja ha expressat ell mateix, de jugar amb les mateixes cartes que els seus contrincants, fer campanya pel país, participant als debats televisats sense persona interposada, etc., però el PSOE no estaria per córrer aquest risc en la mesura que tingués més a mà el tripartit que estem suggerint.

Allunyada la possibilitat de tornar a les urnes, Illa i el PSOE volen governar, com és lògic, perquè són els que quedaren primers als comicis. El PSOE, per la seva banda, necessita parcel·les de poder. Tots els partits les volen, naturalment, però el partit de Ferraz no compta, a banda d’un Congrés sense majoria absoluta, més que amb algunes autonomies i ajuntaments importants. Nova raó per forçar un tripartit, l’única fórmula que suma majoria absoluta, sense acudir a les fórmules rocambolesques que s’han anat apuntant aquests dies, des de coalicions ideològicament inversemblants fins a abstencions (pactades, clar) que caldria explicar molt i molt bé a l’electorat per tal de justificar-les.

No fa falta dir que el tercer element de l’equació, els Comuns, estarien encantats amb la fórmula de la coalició a tres. De fet són els únics que sempre l’han defensada, també abans de les eleccions. Quedaria un petit problema a resoldre: ¿no van dir que el Hard Rock, causa per cert de la dissolució del Parlament, era una línia vermella? Hard Rock? No sé de què em parla… Solucionat! I seguint amb els canvis de criteri d’última hora, podria objectar-se també que Esquerra, per boca de l’aviat emèrit Aragonès, passava a l’oposició, sense contemplar doncs ni l’escenari del tripartit esquerrà, ni la proposta de Puigdemont. Segur? Ara el partit de Calàbria ja ha fet saber que ho posarà a consulta dels seus militants, en l’opinió dels quals pesarà molt el perill que representa, en costos personals i materials, allunyar-se del poder. Conservar-ne una tercera part (que seria més o menys la proporció entre els 68 diputats de la majoria i els 20 del partit) permetria seguir recol·locant molts militants en conselleries, gabinets, direccions generals, alts càrrecs i llocs en empreses públiques, objectiu inconfessat del partit.

En termes sobiranistes, la formació del tripartit permetria que Junts i Puigdemont, que en definitiva són els únics que han estat premiats amb un increment del vot popular, es constituïssin en el pal de paller de la reformulació estratègica per culminar la feina començada l’octubre de 2017, allunyats de les servituds de la governabilitat i de la gestió del dia a dia i des d’una posició ideològicament transversal. Sí, una mica com la Convergència d’abans, amb la diferència que disposen d’un objectiu clar que el vell pujolisme no tenia.

Ja està fet el pronòstic. Potser me l’hauré de menjar amb patates, com ja m’ha passat en altres ocasions en aquest bloc. És el risc que té gosar dir el que un pensa.

[Imatge: el nou tripartit no tindrà res a veure amb l’altre; elpuntavui.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!