Les aigües turbulentes

Que l’acte formal de començament de la campanya electoral fos l’antiga plaça de Toros de Tarragona no deixa de tenir el seu encant. No va ser a les cinc de la tarda sinó a les vuit, una hora tardana respecte a aquesta Europa on volem una Catalunya plenament integrada; el temps no ho va impedir, tot i que a l’acabament de l’acte un molest plugim sorprengués als mils d’assistents; i tampoc va ser con el superior permiso de la autoridad y bajo su presidencia ja que, com és sabut va ser expressament prohibit per la corresponent instància político-judicial.

Un acte il·legal, doncs, però només des de l’òptica espanyola, perquè si realment hagués estat un acte il·legal o prohibit jo no hi hagués assistit, cosa que sí que vaig fer com altres 7.000 persones i com pretenien fer 3.000 que van quedar a la intempèrie tarragonina. Si el que es volia és infondre por al catalanet de peu no sembla que ho aconseguissin: la distensió, l’entusiasme, l’alegria van impregnar les dues hores d’intervencions i d’actuacions musicals. El cartell (i se’m perdonarà acudir encara al símil taurí) era de luxe, amb els primers espases Puigdemont, Junqueras, Sánchez, Cuixart i molts més. Les consignes continuades a favor de poder votar i a la independència i en contra de l’alcalde local, que no està per aquesta labor, van ser constants.

El valor més remarcable d’aquest tret de sortida electoral va ser que va saber contrarestar eficaçment l’estratègia de la por desplegada per l’Espanya oficial i que avui divendres mateix ens està oferint nous i llastimosos exemples: visites a més impremtes i a mitjans de comunicació (inclosa la casa que acull aquest bloc), retencions de persones que enganxaven cartells, intervenció de les finances… és un no parar, pensat per infondre temor al ciutadà de peu perquè reconsideri (aquest verb que el filibusterisme va posar de moda l’altre dia) el fet d’acostar-se al seu col·legi electoral o que participi del referèndum en qualitat de membre de la mesa o de col·laborador de l’Administració. “No tinc por” va ser també molt corejat ahir al vespre al TAP de Tarragona i vull creure que els mils i mils de goles que ho corejaven entusiàsticament seran (serem) conseqüents a l’hora de la veritat. Es tracta de dignitat, es tracta de democràcia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!