Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

El camarot dels germans Marx

Rient rient, al món ja som set mil milions de persones. Abans haguéssim dit d’ànimes, però l’enorme diversitat en les creences de tanta gent ha obligat a abandonar la paraula. Quan dic abans em refereixo a quan jo era jove i la població debia rondar la meitat que ara. Encuriosit, he corregut a consultar l’Atlas de geografía general y de España, dels professors Vicens Vives i Santiago Sobrequés (poca broma), amb el qual vaig estudiar el batxillerat. Efectivament, el cens a finals dels seixanta era de 3.010.000.000 habitants.

Davant d’aquesta més que duplicació de la humanitat en menys de cinquanta anys, és inevitable treure de nou a col·lació, encara que no es vulgui, les velles pors malthusianes. Hi haura menjar per tothom? I energia? Hem de seguir fomentant la natalitat com sempre ha fet l’Església Catòlica o com ara s’està plantejant la Xina perquè diu que li falta mà d’obra? O pel contrari, ens hem de posar més seriosos a l’hora de planificar la demografia amb més educació i responsabilitat sexuals? Què farem amb tanta gent, tenint en compte que milions i milions estan concentrats en unes poques mega-metròpolis, preferentment a l’abans denominat Tercer Món?

Mira si surgeixen preguntes pel simple fet de que en algun racó del món (diuen que a Filipines: com es pot saber això?) ha nascut l’habitant número set mil milions! Ha estat una nena. Felicitats, maca. No saps on has anat a parar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat per jordicc | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent