Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

14 de juliol de 2011
0 comentaris

‘Sumak Kawsay’

La frase que encapçala l’apunt d’avui no és cap grup de pop anglosaxó ni un plat de cuina indonèsia, sinó l’expressió en llengua quítxua per designar un concepte entre “desenvolupament” i “realització de la vida plena”. Més la segona que el primer. Es tracta d’una pràctica de convivència ancestral, respectuosa amb la naturalesa i amb els éssers humans i que aspira a ser la més alta aspiració d’una societat, fins al punt de que el Sumak Kawsay s’ha incorporat a les constitucions de l’Equador i de Bolívia.

Extrec aquesta curiositat del catàleg de l’exposició “Pobles Harmonia. Alternatives indígenes en un món global”, organitzat per Creu Roja i que avui s’ha inaugurat al Port de Tarragona. Mostra molt didàcticament l’aportació positiva que fan alguns pobles indígenes d’aquells dos països en molts sentits: en la diversitat lingüística (s’hi parlen dotzenes de llengües, amb tots els graus de precarietat en la seva supervivència), en l’organització de les economies locals (més d’una lliçó podrien donar aquella gent als grans gurus mundials sobre com s’administra l’economia d’una societat) o en el desenvolupament de conreus innovadors (per exemple la quinua, cereal abans rebutjat i ara valorat pel seu valor nutritiu).

L’exposició està molt bé. Res a veure amb les visions paternalistes de determinades ONG, denunciades contundenment per l’exitós Blanc bo busca negre pobre, que estic acabant de llegir aquests dies i que… tela.

[L’exposició Pobles Harmonia es pot visitar al Tinglado número 4 del Port de Tarragona fins el 14 d’agost]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!