Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

23 de juliol de 2011
2 comentaris

Ni Noruega

Noruega, aquell país allunyat, fred, tranquil, del nord d’Europa, on no passa mai res d’interessant, és novetat pel doble atemptat que ha provocat un esgarrifós nombre de morts. És irònic pensar que l’única notícia que dóna cada any el país és la concessió del Premi Nobel de la Pau. Potser aquesta circumstància contribuïa, molt indirectament, a que el país fos una bassa d’oli. Però ja no és així.

El que va passar ahir a Oslo suposarà un punt i a part en la percepció de la seguretat tant noruega com europea. Encara ens arriben detalls confusos dels dos fets, i moltes preguntes. Primer va semblar un atemptat islamista, després ens diuen que un ultradretà ha confessat l’autoria dels dos crims. Pel que sembla, també a Noruega hi ha hagut dues línies d’investigació, com a Espanya: però del que s’han lliurat els noruecs és d’un govern que manipuli indecentment la informació que ja posseix.

Preguntes, moltes. Pot una sola persona matar tanta gent? Costa de creure que els dos atemptats, el de l’illa i el del cotxe-bomba del centre de la ciutat hagin estat executats (amb una gran precisió, pel que veiem) per un únic individu. Qui el va ajudar? Quin és el paper d’una extrema dreta populista i anti-immigració que a Escandinàvia té ja molta tradició i un suport electoral certament important?

Quan jo era més jove, tenia per casi perfectes les democràcies escandinaves, cultes, pacífiques, desenvolupades, sostenibles, igualitàries… Eren uns règims on s’hi emmirallaven tant les dretes com les esquerres. Reunien el millor d’unes i d’altres. Eren considerades una mena de paradís. Caldrà rendir-se a l’evidència de que tot plegat ha passat a la història, ofegat pel nou ordre polític i econòmic, europeu i mundial. Ni Noruega es salva ja de les incerteses del segle XXI.

  1. Arreu tenen bec les oques. La seguretat absoluta no existeix i en els països més pacífics a voltes també hi passen coses. A la tranquil·la Suècia van assassinar Olof Palme.

    D’altra banda, em sembla agosarat pensar que les “dues línies d’investigació” són forçosament una manipulació. Com ho saps que el govern noruec ja ho sap tot? Que és que hi eres?

    En el cas de la matança d’Atocha, no es poden blasmar els dubtes de la primera hora: fins i tot el lehendakari pensava que havia estat ETA, i va fer una declaració adient amb la suposició. El que fou inadmissible és la manipulació del govern quan, no més de 24 hores després, quedava clara l’autoria islamista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!