L’escena.
Un individu, en plan monòleg, es dedica a cantar les excel·lències d’un fuet fabricat amb “tecnologia punta” (sic).
El missatge.
Que compris aquest fuet en concret, perquè és “imperial”, no com els altres, que són “normals”.
Per què em posa nerviós?
Perquè el protagonista (que sembla el Toni Albà, però no ho és) no para de moure’s, de gesticular, de fer ganyotes… Sembla mentida com s’ha de cridar l’atenció de l’espectador per vendre embotits. Potser al final de l’espot es troba l’explicació a tanta pallassada, quan diu que ho fa “perquè quedi clar, si no la gent es confon…” No, no el confonem amb el fuet de l’altre anunci (aquell del nen que va a una masia i l’avi li fa l’ullet d’aquella manera tant forçada).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!