Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El cel d’octubre de 2010

Octubre 2010

La tardor entra de ple durant aquest mes. Les constel·lacions de la saga mitològica de Cassiopea trauen el cap per l’est només fer-se fosc. Cassiopea, reina d’Etiòpia, Cefeu el rei i marit, Andròmeda, filla i màrtir i finalment l’heroi Perseu, són visibles clarament per l’est.

Els planetes són ara difícils de veure ja que es troben en conjunción solar, és a dir alineats amb la nostra estrella. Només Júpiter, en oposició, en direcció oposada al Sol, es mostra resplendent al nostre cel de tardor.

I la notícia de la descoberta del primer planeta possiblement habitable al sistema múltiple de  planetes de l’estel Gliese 581 ha desfermat un allau de notícies als mitjans de comunicació, algunes correctes i d’altres no tant, com ben bé explica Juli Peretó  a  l’apunt Habitable no és habitat. Ja en parlaré detalladament en un apunt posterior basant-me en l’article original. Cal anar a les fonts… I ja fa uns tres anys un altre dels planetes descoberts de Gliese 581 ja va ser notícia pel mateix tema. Ja en vaig parlar aleshores ací.

I durant aquest mes el cometa 103P/Hartley continua aproximant-se. Si les previsions són correctes aquest mes ja seria possible veure’l a ull nu. Però un cometa sempre és imprevisible i la seua lluminositat pot no incrementar-se tant i ser, així, només un de tants que solquen el cel.

Segueix…

Les constel·lacions de la saga mitològica de Cassiopea trauen el cap per l’est només fer-se fosc. Aquesta és una de les històries d’estels més coneguda i completa i, podria ser, la primera recreació de la llegenda de Sant Jordi i el Drac. Cassiopea, reina d’Etiòpia, Cefeu el rei i marit, Andròmeda, filla i màrtir i finalment l’heroi Perseu, són visibles clarament per l’est. Un resum de la història mitològica que les lliga pot trobar-se en aquest enllaç.

Aquestes constel·lacions amaguen alguns tresors celestes que són ben fàcils de veure a ull nu des de indrets ben foscos o amb l’us d’uns senzills prismàtics. Són objectes que sempre agraden a qui els observa.El primer és un objecte doble, h + χ Persei. Són dos cúmuls oberts anomenats també NGC 869 i NGC 884 respectivament. Es troben situats a més de 7000 anys llum i no es troben lligats gravitatòriament ja que estan separats per uns quants centenars d’anys llum. Aquestes agrupacions estel·lars apareixen vistes per un petit telescopi com uns grapats de joies escampades pel cel. Es troben a mig camí entre el cap de Perseu i l’estel δ de Cassiopea.L’altre objecte interessant del qual vull parlar és la galàxia d’Andròmeda (o M31) que es troba  al nord de les estrelles β i μ de la constel·lació d’Andròmeda. És la galàxia independent més pròxima a la Via Làctia i l’objecte celeste més llunyà que es pot veure a ull nu. Des de llocs foscos o amb un telescopi menut sembla petita en el cel ja que només veiem clarament el seu nucli brillant però realment ocupa 7 vegades el diàmetre de la Lluna plena al cel. Només un cel ben negre i una exposició fotogràfica de llarga durada ens donarà les mides reals.

Els planetes són ara difícils de veure ja que es troben en conjunción solar, és a dir alineats amb la nostra estrella. Només Júpiter, en oposició, en direcció oposada al Sol, es mostra resplendent al nostre cel de tardor.

Mercuri serà observable només durant la primera setmana del mes cap a l’est, uns minuts abans de l’eixida del Sol, mentre que Venus ja serà totalment inobservable com li passa al planeta Mart.

Júpiter, que fa poc va passar per la seua oposició al Sol, es veurà pràcticament tota la nit i serà l’astre més brillant del cel aquest mes.

Saturn estarà en conjunció amb el Sol el primer dia del mes, però tornarà a veure’s per l’est poc abans de l’eixida del Sol a partir del dia 16.

La Lluna ha estat en quart minvant el passat 1 d’octubre, serà nova el dia 7 i quart creixent el 14. El dia 23 tindrem lluna plena i finalment el 30 tornarem al quart minvant.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cúmuls oberts NGC 869 and NGC 884. Wikimedia Common.



  1. recullen totes les passions humanes i els mites… Ens dónen tota la llum i tota la vida. Mirar el cel ens situa a la nostra vertadera dimensió. Ja en parlarem d’aquest planeta habitable, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes | s'ha etiquetat en , , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent