Artèria que comença a la Font del Centenari i que enllaça amb la carretera a Santes Creus i Pont d’Armentera. Li dóna nom el polític i escriptor Antoni Rovira i Virgili, segurament el tarragoní de naixement més important de la història. Al primer tram hi trobem el Bar Àlex, on qui això escriu havia passat fa
La tradicional i persistent opció de les nostres esquerres per la causa palestina, molt ben representada en els blocs de Vilaweb per cert, escriurà avui una nova pàgina de la seva història amb les concentracions que es fan arreu del país amb motiu dels dramàtics esdeveniments de Gaza de les darreres setmanes. I ho farà, com
Amb el final de les festes i de la seva actual raó de ser, les compres i el consumisme, s’acaba també la campanya publicitària de perfums, joguines, estris electrònics i un llarg etcètera de productes adquiribles. És bon moment, doncs, per posar fi a la sèrie “Anuncis que em posen nerviós” que ha obtingut un notable èxit
L’hereu d’una decadent família anglesa es casa precipitadament amb una nord-americana molt “anys 20”, que és quan passa la pel·lícula: esbojarrada, desinhibida, entusiasta dels cotxes i de la vida moderna… Quan ella coneix la seva nova sogra i la resta de la peculiar família amb qui ha de conviure, comencen a saltar les xispes. Basada
Avui ha tocat visita al pessebre gegant que Bancaja, la caixa d’estalvis valenciana, ha instal·lat aquestes festes al Mercat Central de Tarragona. Res a dir sobre la instal·lació, meritòria per molts motius (xifres de rècord Guiness, hores i hores de feina, meticulositat en els detalls…). La visita ha valgut la pena. Pel que fa al
L’escena.Una dona té problemes de trànsit intestinal (no pot cagar, vaja). Les causes? L’estrès de les festes i menjar massa als àpats nadalencs. Se la veu a la cuina mentre treu del forn una bèstia i fa un posat dramàtic. El missatge.Si et prens cada dia un iugurt dels que anuncien (amb algun ingredient en
Crònica d’un primer de gener. Rebo de dues persones diferents un mateix “graciós” SMS desitjant-me un bon any nou: és penós (el missatge, no l’any). Més penós encara és el programa de cap d’any de TV3, entre el numeret dels estudiants anti-Bolonya i l’Enric Majó fent de no-sé-què. La mare m’obsequia amb un regal ja