Les aigües turbulentes

Artèria que comença a la Font del Centenari i que enllaça amb la carretera a Santes Creus i Pont d’Armentera. Li dóna nom el polític i escriptor Antoni Rovira i Virgili, segurament el tarragoní de naixement més important de la història.

Al primer tram hi trobem el Bar Àlex, on qui això escriu havia passat fa anys més de tres i quatre tardes prenent canyes de cervesa i menjant tapes de callos (si dic la paraula correcta tripa se’m remouen les ídem). Més endavant, els col·legis de les Carmelites i les Dominiques tenen com a veïns dos establiments molt recomenables: la Xarcuteria Masgoret, plena de pernils i delicatessen, i el Bar Boada, on és fama que es preparen els millors entrepans de la ciutat.

Arribem a un espai triangular, la plaça Anselm Clavé, presidida per un monument al músic erigit el 1960, que consisteix en un bust seu i un fragment de Violetes del bosc, aquella composició que canten els Cors Clavé a la pel·lícula La ciutat cremada, per celebrar l’arribada del segle XX.

Passada l’avinguda Catalunya, el carrer continua amb aceres més amples i amb algunes botigues curioses. Per exemple l’agència Viatges Moai (“actitud viatgera”), el Centre Creatiu Anna Majoral (que es dedica a la teràpia floral i al reiki [?]) i una botiga de làpides (“art funerari”).

No és estranya l’existència d’aquesta darrera. El carrer Rovira i Virgili acaba amb els accessos al cementiri, a la dreta, i a la muntanya de l’Oliva, a l’esquerra, escenari d’afusellaments a la postguerra. Trist acabament per un carrer, potser a to amb el trist destí que va tenir també el polític amb la seva mort a l’exili.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!