Les aigües turbulentes

Ja ha passat el tsunami dels Oscar i, amb ell, tot el sidral de quinieles, comentaris, vestits, glamour i seixanta segons d’agraïment. I n’hem sortit vius. Aquest any, una bona notícia: un Oscar per a dos catalans. Deixeu-me ser provincià ni que sigui un dia a l’any per celebrar que dos compatriotes guanyen un premi secundari al més important certamen cinematogràfic del món, organitzat a la primera (i hipòcrita, hortera i inculta) potència mundial.

No sóc massa cinèfil i només he vist una de les pel·lícules guanyadores: The Queen. Merescut el premi a la protagonista, el millor del film és que aconsegueix fer una crònica dels dies posteriors a la mort de la princesa Diana de Gal·les, amb tota la filigrana de relacions entre la corona, el govern i els mitjans de comunicació. Tothom tenia les seves motivacions, els seus interessos, la seva culpa i, al final, tothom s’en va sortir airosament.

Una situació delicada en el marc d’una de les democràcies més estables del món: em remeto al meu bloc Les lliçons britàniques. Us imagineu els mateixos fets als Madriles de las Españas?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!