Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

6 de febrer de 2007
0 comentaris

El pollastre xinès

Inauguro avui una nova categoria al meu bloc: el de les llengües. Així, en plural: a part de la meva, la nostra, m’interessen totes les altres. Però especialment m’interessa la meva: no sóc un malalt de llengua però sí una persona que pateix per la salut del català, de com es parla, de com no es parla i de com es malparla (aquests anuncis de TV3…!).

Avui he viscut una d’aquelles moltes situacions quotidianes en què el tema "llengua" hi apareix. He anat amb uns companys de feina a un restaurant xinès. Jo he demanat pollastre, entre altres coses, en català; la resta de comensals, com era de témer, ho han fet en la llengua veïna. Quan la cambrera m’ha servit el meu plat ho ha fet anomenant-lo en català tot somrient-me, si bé amb una certa dificultat en la pronúncia. Em sembla que és la primera vegada que això em passa.

La comunitat xinesa, i especialment els seus vaixells-insígnia els restaurants, té fama de ser molt impermeable al procés de normalització lingüística. Dificultats d’entesa, cartes en castellà i xinès però no en català, poca predisposició a canvis… Però l’episodi d’avui l’he viscut com un fil d’esperança en aquesta llarga i costosa lluita col·lectiva per aconseguir que la nostra llengua tingui la posició que es mereix.

És una qüestió apassionant, que dóna per molts blocs: saber parlar o no, canviar de llengua, la tercera hora, els barbarismes, l’aranès, com es diu això aquí, els argots, les reivindicacions, les multes, tantes i tantes coses… Estem ben distrets, a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!