No va estar gaire fi Manel Fuentes a El matí de Catalunya Ràdio d’ahir. L’entrevista amb Vicenç Navarro va esdevenir un tercer grau on el periodista va intentar posar contra les cordes l’economista, que difícilment va poder exposar els seus arguments davant les preguntes i interrupcions de Fuentes. Naturalment, tot plegat va ser carn de digital, pluja de comentaris de tot tipus i creació de l’inevitable hashtag de Twitter demanant la dimissió del periodista. Avui, aquest s’ha disculpat públicament pel seu comportament.
Vaig escoltar el contingut íntegre de l’entrevista, amb el secret objectiu de posicionar-me entusiàsticament a favor d’un dels dos i posar a parir l’altre, però no va poder ser. Per la forma, per les formes, li vaig donar la raó a Vicenç Navarro, presoner de les incissives interrupcions de Fuentes (l’escola de Mònica Terribes ha produït aquest tipus de petits monstres periodístics), sobretot a l’acomiadar-se educadament dient “vostè senyor Fuentes és un maleducat”. Però entrant en el fons de l’assumpte, no tinc més remei que simpatitzar amb el periodista. Jo no coneixia qui era Vicenç Navarro, i una ràpida llambregada a la xarxa em va permetre descobrir que aquest senyor va col·laborar amb el Xile d’Allende i la Cuba castrista i que actualment és rector emèrit de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, potinera imitació de la Universitat Catalana d’Estiu. Un sectari, segons els comentaristes més exaltats. Per a mi, un senyor que no és de la meva corda.
Sembla ser que Fuentes ha convidat Navarro al seu programa, oimés quan aquest va acusar el primer de no ser prou pluralista. És una bona notícia que les aigües (turbulentes o no) tornin a la llera d’on no han de sortir mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs te’l deuries escoltar molt malament, perquè es diu Vicenç Navarro. Així s’entén la teva conclusió…