La meva infància barcelonina va transcórrer entre dues referències de Subirachs, totes dues ben a prop de casa: uns carrers a l’esquerra, el monument a Monturiol (a la imatge); uns carrers a la dreta, la Sagrada Família, amb la façana de la Passió en construcció, que posteriorment seria l’escenari del treball artístic de l’escultor que ara ens ha deixat. De Josep Maria Subirachs m’interessa ara recordar un detall prou significatiu: l’escultor fou en el seu moment un detractor de la continuació de les obres del temple gaudinià, signant un manifest al costat d’il.lustres noms de la intel·lectualitat més o menys progre i cosmopolita de l’època. Anys després acceptaria de bon grat implicar-se al cent per cent (residència inclosa) en aportar el seu art a l’encara no conclòs temple. Bona decisió.
[Imatge: Vikipèdia]