El primer tram està tancat al trànsit degut a les eternes obres del mercat i ocupat per sis barracons decorats amb tot tipus de pintades. Una és animalista i una altra resa “benvinguts al 1984”. Davant per davant una botiga d’imatges religioses, la Sant Jordi, deliciosament demodée i una botiga asiàtica de roba que fa “remate final: todo a -50%” (ignoro com calculen això).
Després venen els dos mercats, el que està en obres i el provisional. Aquí també hi ha un barracó amb llegenda revolucionària: “socialisme o barbarie”. El carrer continua el seu curs amb alguns establiments d’interès: l’hotel Urbis, el gimnàs El Gimnàs (no van ser gaire originals, però si el cito és perquè durant molts anys vaig assistir-hi a castigar el meu pecaminós cos), el teatre El Magatzem (un cop de puny, però de meritòria trajectòria cultural) i el bar La Cantonada, als baixos de l’edifici de la Cooperativa Obrera.
El carrer desemboca al carrer Unió no sense mostrar, a banda i banda, alguns locals tancats. La crisi ha posat a la venda o per llogar molts negocis. Per exemple, un que es deia “Déja-vu”. Amb aquest nom, potser la gent passava de llarg i per això ha acabat com ha acabat.
[Imatge: Viquipèdia]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!