Les aigües turbulentes

Després d’una setmana de vacances (curta, com totes les setmanes de vacances), de desconnexió total, aterro a la rutina habitual. Rutina absoluta, perquè tot és deja vu. Vegeu si no:

– segueix el culebrot de l’apagada amb contradiccions entre polítics per les inversions en la xarxa elèctrica a Catalunya (i són tots del mateix partit…)

– el big brother Zapatero aterra a les possessions colonials del nord-est i promet alguna cosa (en concret que crearà una mena d’òrgan per controlar i estar al corrent de les infraestructures que l’Estat fa a Catalunya: però això no es controlava ja?)

– incidències diverses als trens de rodalia de la RENFE en vigílies de sis dies de vaga (ànims, ja falta menys pel desastre final)

– la fiscalia anticorrupció investiga aquesta setmana a…(redoblament de tambors, com al circ) Mútua Universal!!! Catalaníssima entitat, entreu a la seva web i ho comprovareu

– CiU critica els sous de la Diputació de Girona, governada per ERC (com era allò? ah, sí: la palla a l’ull aliè); per cert, on han anat a parar les mans netes?

– col·lapses estiuencs a Correus (servei conegut també com "Cargol-Exprés")

Aquestes notícies aixequen l’ànim a qualsevol, sobretot si torna de vacances. Sort que hi ha hagut un contrapunt optimista: el moviment escolta ha fet cent anys. Pels qui l’hem conegut per dins durant bastants anys és gratificant comprovar-ne la plena vigència en un moment en què el món (i l’Estat espanyol, i Catalunya) està més necessitat que mai dels valors que defensava Baden-Powell.

I què defensava? Doncs, resumint molt, molt, molt, deixar les coses millor de com te les has trobades. Un excel·lent programa de govern, no us sembla?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!