Avui fa quaranta anys exactes que vaig venir a viure a Tarragona, procedent de Barcelona. El contrast entre les dues ciutats va ser brutal. La Tarragona dels seixanta era petita i provinciana. Com deia el tòpic, plena de funcionaris, militars i capellans, amb un comerç estancat (els productes que no eren de subsistència els anàvem a comprar a Reus) i una vida cultural mediocre. Les coses han canviat (democràcia i autonomia, creixement de la ciutat, Universitat, Port…) però continua faltant-li una certa trempera, una embranzida… el cnak, com deien els de Sau.
Seria injust, però, parlar malament de la meva ciutat d’adopció. Tarragona és preciosa, millora dia a dia en tots els sentits (ara tenim un alcalde com Déu mana) i ja som Patrimoni de la Humanitat: un respecte! Convido tothom a visitar-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!