Les aigües turbulentes

Si fos vigília de Nadal, estaríem parlant del preu dels torrons o del pessebre de l’Ajuntament de Barcelona, però com que és vigília de Sant Joan, de fet a poques hores de començar la revetlla, el gran tema de discussió ciutadana (fruita confitada de la coca a banda) és la conveniència o no de llançar petards atesa l’evolució que està experimentant la societat en termes ambientals i animalistes. “Nem a veure”, com diria aquell: petards per la revetlla de Sant Joan? Rotundament, sí! Els petards, el soroll dels petards, és el que fa revetlla, com la sonsònia dels Niños de San Ildefonso és el que fa Nadal, i com les cançons horteres són el que fa estiu. Els petards són indisociables de la nit de Sant Joan (de la mateixa manera que són perfectament prescindibles en altres dies i hores). Soc un defensor del silenci i la quietud en espais públics però precisament aquesta nit és quan pren tot el seu sentit fer soroll.

Sembla ser que l’oposició als petards i en general a tota la parafernàlia del ram de la pólvora procedeix bàsicament de dos sectors: un de ciutadà o privat, que objecta que aquests adminículs de llum i soroll espanten els animals de companyia, vulgarment coneguts com a “mascotes”. Ja he llegit una convincent rèplica argumentativa a aquesta oposició: molts dels petards són llançats per nens, i davant la tesitura d’escollir entre infants i gossos, no tinc el més mínim dubte de posicionar-me a favor dels primers. Oh, és que el quisso passa una mala estona! Mira, què hi farem, la vida és dura…

L’altre front contrari o reticent a petards, focs artificials i fogueres al carrer és el de les diverses administracions públiques. En principi i amb bon criteri, miren d’evitar desgràcies i mals majors tant en forma de cremades personals com d’incendis forestals (que desgraciadament ja han fet acte de presència), però ho fan de l’única manera com ho saben fer, introduint obstacles i limitacions fins a l’exageració a la pràctica del que fins fa poc era una inveterada tradició que ningú no posava en qüestió. En alguns municipis s’ha prohibit directament tota activitat que comporti flama o guspires. Que lluny queda allò del “prohibit prohibir”.

La solució salomònica, de to surrealista, ha anat a càrrec d’una empresa, crec que de Terrassa, oferint “petards de baixa sonoritat”, una excentricitat més a afegir a la cervesa sense alcohol o l’hamburguesa vegana. Lentament, imperceptiblement, ens anem carregant els petits plaers de la vida. Que tingueu una bona revetlla!

[Imatge: petards.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!