Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

21 de febrer de 2022
2 comentaris

‘Post iucundam iuventutem’ (acte de la UOC)

L’Auditori de Barcelona va ser el marc de l’acte de final d’estudis de la promoció 2020-2021 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a la qual pertanyo en qualitat de graduat en Filologia Catalana. Un acte pensat per ser solemne i emotiu però que havia de ser forçosament diferent al d’altres anys, condicionat per algunes restriccions que la covid imposa encara ara. Potser el que més vam trobar a faltar els interessats és el lliurament del títol i del característic birret. Aquest ens el vam trobar en una bossa a la localitat corresponent i, en un moment donat, ens el vam autoposar (per grups d’estudiants) mentre el públic format per parelles, papàs i mamàs aplaudia intensament. També se’ns va regatejar el tradicional llançament a l’aire dels birrets (com fan els alumnes de l’Escola de Policia quan esdevenen mossos), suposo que per evitar un possible intercanvi de virus.

Una pantalla a l’escenari ens oferí, abans d’iniciar l’acte, un recorregut per la història de la UOC, una pionera idea de Gabriel Ferraté (no confondre amb el poeta Gabriel Ferrater) basada en uns estudis universitaris a distància fent servir exclusivament la llavors neixent internet, parlem dels anys noranta del segle passat, un sistema completament innovador al món en aquell moment. La institució acadèmica ben aviat creixé en oferta d’estudis, guanyà prestigi i normalitzà el concepte d’e-learning. Avui, el fet d’estudiar a casa, sigui en una ciutat o en un poble remot, a les hores que més convinguin, amb mitjans informàtics i audiovisuals a distància, és compartit per mils i mils de persones que volen adquirir unes competències professionals o, com en el meu cas, aprofundir en els coneixements d’una disciplina a la qual em sento atret especialment sense més pretensions de sortida professional. La situació de pandèmia, amb l’obligació de restar confinats a casa, va suposar la consagració definitiva d’aquesta manera d’estudiar: en efecte, l’aparició del covid afectà tots els àmbits de la vida diària tret de les classes de la UOC, que prosseguiren amb total normalitat protegits de qualsevol incidència sanitària.

L’acte de dissabte va incloure una presentació a càrrec d’una monologuista amb més o menys gràcia (com als Oscar, per entendre’ns), vídeos amb testimoniatges de significats estudiants i un discurs a càrrec del rector de la institució organitzadora. Després de l’autolliurament de birrets, ja esmentat, s’interpretà una versió del “Gaudeamus igitur”, aquell himne universitari que, de fet, no parla d’estudis i sí del carpe diem mentre s’és jove. La lletra fa post iucundam iuventutem, post molestam senectutem, nos habebit humus, és a dir que, després de la joventut divertida i de la vellesa incòmoda, ens espera el forat a la terra, una més aviat trista perspectiva per als qui, com jo, estem molt més a prop del segon grup que del primer. De fet, la decisió de matricular-me a la UOC (fa bastants anys, tot s’ha de dir) obeí una confessada voluntat de mantenir-me jove a qualsevol preu.

Ja era llicenciat i ara soc graduat. Em ve al cap la pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Dustin Hoffman i amb una banda sonora dels padrins d’aquest bloc, Simon & Garfunkel.

[Imatge: fotograma de The Graduatequaderndeterramar2018.wordpress.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!