Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

7 de febrer de 2023
0 comentaris

Per amor a una ciutat: posa’t la teva millor disfressa

El divendres que ve, dia 10, comença oficialment el Carnaval de Las Palmas. En el transcurs de més de tres setmanes, disfresses i carrosses seran les protagonistes d’una festa de la disbauxa que, com és sabut, té una especial tradició a l’arxipèlag canari. Donem-ne unes dades històriques, transcrivint la informació que ens ofereix la web oficial de l’ajuntament de la capital:

Segles XVI a XVIII. El Carnaval de Las Palmas de Gran Canària és una de les festes més antigues, amb més història i caràcter propi de la capital grancanària. Més de cinc segles de vida contemplen la celebració de la mascareta, la impostura… i la carn. Els seus antecedents es remunten gairebé al mateix inici de la seva història. La capital grancanària, fundada el 24 de juny de 1478, va destacar aviat per la seva capacitat per aglutinar cultures, amb la presència de pobladors de diversa procedència. Documents històrics acrediten aquesta realitat: la primera referència directa al Carnaval es localitza al segle XVI, el 1574, amb el ball de màscares i disfresses celebrat a la casa del canonge Pedro León, amb motiu del matrimoni de Matías Cairasco. A la Historia de Canarias de José de Viera y Clavijo, en relatar l’entrada del capità general, Íñigo de Brizuela a les illes, el febrer de 1635, assenyala: “se li va servir aquella nit un gran sopar i tres banquets els dies de les carnestolendes…”. A més, ja al segle XVI, diferents documents al·ludeixen a la presència d’italians a la ciutat i a la seva afició als balls de màscares.

Segle XIX. La festa viu el primer salt important a mitjans del segle XIX, amb l’aparició d’institucions socioculturals amb capacitat per convocar festes amb motius diversos, complementades per les primeres cavalcades de carrosses i carros al·legòrics acompanyats per les màscares. És l’època del Círculo Mercantil, el Gabinete Literario o el Club Las Palmas, sempre al voltant del nucli històric de la ciutat, on el teatre Pérez Galdós va viure nombroses escenes de balls i escenes carnavalesques.

Segle XX: Les Festes d’Hivern. Ja al segle XX l’aparició d’institucions com el Club Nàutico o el Club Victoria amplien el mapa carnavalesc a la zona dels molls de la ciutat i al barri de La Isleta. La repressió estatal va impedir el desenvolupament d’una cita que es va emmascarar sota la denominació de “Festes d’Hivern”, i que els veïns van mantenir viva de manera clandestina, en convocatòries que gairebé sempre van albergar els clubs socials i esportius més assenyalats. Convocaven balls i festes que eren freqüentats pels veïns que ocultaven les seves disfresses sota llençols fins a arribar al local.

1976: La recuperació del carnaval de carrer. El Carnaval modern va cobrar la seva dimensió actual a partir del 1976. Es va recuperar llavors la festa al carrer. Uns mesos després de la mort de Franco un veí de la Isleta, Manolo García, trucava al governador civil de la província i aconseguia l’autorització perquè el carnaval tornés als carrers de la ciutat i es va poder celebrar una cavalcada de disfresses, després de 40 anys de prohibició. Els veïns de La Isleta van constituir el primer Patronat del Carnaval i van agafar les regnes de l’organització en aquests primers anys.

Dècada dels 80. A la dècada dels 80 l’organització del carnaval es va haver de professionalitzar i especialitzar. El Carnaval s’apoderava de tota la ciutat i exigia un pressupost més gran, més activitats i una ordenació municipal. Tot això va sembrar la llavor perquè es produís l’acord entre el Patronat del Carnaval i l’Ajuntament. En aquest procés hi va jugar un paper fonamental la figura de l’alcalde, Juan Rodríguez Doreste, un autèntic carnavaler que va impulsar la creació d’una Comissió Mixta per a l’organització de les carnestolendes. El 1986 es va fer un altre pas en l’organització del Carnaval amb la creació de la Fundació del Carnaval de Las Palmas en què estaven representats l’ajuntament, els grups polítics, les associacions de veïns, els grups de carnaval i altres col·lectius socials. En aquells anys es va organitzar una encara avui recordada festa veneciana a Vegueta.

Dècada dels 90. La dècada dels 90 va començar amb alguns canvis a l’estructura de les festes i es crea la societat Festes del Carnaval de Las Palmas. El 1995, la celebració dels actes principals retornen al parc Santa Catalina, que es consolida com a centre neuràlgic de les carnestolendes. L’any 1998 va marcar un punt d’inflexió a la història recent del carnestoltes de Las Palmas de Gran Canària, amb la celebració de la primera Gala Drag Queen, que va desbordar totes les expectatives i que des de llavors s’ha consolidat com un referent i una carta de presentació de les festes a l’exterior.

El segle XXI: L’arrencada exterior del Carnaval. En aquests trenta últims anys, el Carnaval ha passat a ser la festa de més impacte social i econòmic de l’illa de Gran Canària i un dels principals atractius turístics. Una celebració que ha sabut adaptar-se a les noves demandes d’oci, diversió i espectacle d’una societat mediàtica, tot conservant-ne el sabor popular. El 2001 es constitueix Promoción de la Ciudad de Las Palmas de Gran Canaria, SA, que es fa càrrec de la gestió i organització de les festes del carnaval. Avui, el Carnestoltes de la capital grancanària s’ha fet amb una història esquitxada de valuoses contribucions de molts personatges populars d’un caràcter entranyable, com Juanito El Pionero o l’inoblidable Charlot (perenne mascareta del genial Charlie Chaplin). Alhora, s’ha convertit en una festa capaç de reinventar-se a si mateixa segons el signe dels temps amb la incorporació de nous actes i esdeveniments. Així, sota l’himne “Invitación al Carnaval”, de Sindo Saavedra, s’hi amaga tot un fenomen popular que només entén de diversió en una ciutat de Carnaval.

“Posa’t la teva millor disfressa i entra al Carnaval…” comença l’esmentat himne. L’elecció és lliure, naturalment, però cada any hi ha una al·legoria concreta que dona una certa cohesió temàtica a la festa. Enguany serà “Studio 54”, la llegendària discoteca novaiorquesa, tot un referent de llibertat i transgressió.

[Text i imatge: lpacarnaval.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!