Les aigües turbulentes

Avui aquest bloc compleix disset anys de vida. Mal m’està el dir-ho, però mantenir una bitàcola personal durant un període de temps tan llarg té el seu mèrit. He de dir en justícia que conforme han passat els anys, la xifra d’apunts ha anat disminuint lentament però perceptiblement. Puc aportar dades perquè m’entretinc a comptabilitzar mensualment el nombre d’apunts i de visites (detallant països, ciutats i llengües) del bloc, i resulta que el 2007, el primer any, vaig llançar a la blogosfera fins a 204 articles, que s’han reduït a 86 el passat 2023. L’elevat nombre del primer any pot explicar-se en part per l’empenta i entusiasme que tots insuflem al començament de qualsevol decisió o propòsit: de la mateixa manera que quan s’inicia l’any qui més qui menys es disposa a aprimar-se, a aprendre anglès o a deixar de fumar, i a les tres setmanes passa el que passa, també amb els projectes de més envergadura acaba passant el mateix, sigui començar una carrera universitària o, com en el cas que ens ocupa, publicar diàriament una idea, un pensament, una opinió o una anècdota en un bloc personal. La blogosfera va plena de benintencionades arrancades de cavall i parades de somera, de bitàcoles dramàticament interrompudes i que resten varades com vaixells abandonats en un llac assecat.

Crec que també hi ha una segona explicació a aquesta davallada progressiva. Els blocs ja han perdut pistonada, crec jo. Van tenir el seu moment de glòria, però sigui perquè totes les modes ho deixen de ser (i els blocs, com tota novetat tecnològica, van ser una moda a la que tothom s’apuntava), sigui perquè el format s’adequa cada vegada menys a les noves realitats socials i comunicatives, el cert és que els blocs han passat a un segon pla en l’imaginari col·lectiu. En efecte, la irrupció de xarxes com Txitter / X, considerades sempre una espècie de “miniblocs” (sotmesos a la dictadura de la brevetat) o posteriorment Instagram i altres (amb absoluta preeminença de la imatge per sobre del text, que també és telegràfic), han fet que les bitàcoles (un bell nom que ningú no fa servir, i és llàstima) hagin quedat arraconades. Sense anar més lluny, al portal de la nostra casa Vilaweb, que tanta  importància li havia donat en el seu moment, en tant que sincera aposta per la participació no professional dels subscriptors en forma d’articles d’opinió o informacions d’interès, avui costa de localitzar els blocs. Millor dit, ja no apareixen si no és acudint a l’índex general de l’aplicació.

Sempre m’he pres molt seriosament aquesta activitat personal. No tothom pot dir el mateix, i lamento de nou pecar d’immodèstia. Trobar el tema a tractar, pensar quina orientació cal donar-li, informar-se o documentar-se mínimament si és necessari, redactar, repassar, corregir, trobar la il·lustració escaient, tornar a repassar, tornar a corregir… fins el desitjat clic de “publica” és una tasca que requereix més esforç i temps del que a vegades es pensa. Parlo per mi, que tendeixo al detallisme i a la perfecció formal en significatius aspectes de la meva vida, i Les aigües turbulentes ho és. Altres blocaires tenen un tarannà diferent, alguns amb treballs molt més elaborats i interessants que el meu i altres on domina l’espontaneïtat o la brevetat. Plenament respectables uns i altres, benvingudes siguin totes les maneres de participar i expressar-se.

Sabem més o menys d’on venen els blocs però, sabem on van? Quin és el seu futur? M’agradaria investigar la realitat, la història i el possible esdevenidor d’aquests constructes comunicatius. Llastimosament no disposo de prou temps per fer-ho. I caldria que algú hi posés fil a l’agulla, perquè sorprenentment no he aconseguit fins ara saber de l’existència de cap estudi o llibre que tracti de la qüestió amb una certa profunditat i rigor. No existeix cap tesi universitària que s’hi hagi centrat? De debò? ¿No es publiquen enlloc estadístiques globals o locals sobre els blocs existents i sobre les seves característiques, temàtica, pefil de l’autor, antiguitat, freqüència…? Seria de gran interès disposar d’aquestes fonts documentals per dibuixar les línies prospectives a què abans feia referència. Per la meva part, el que sí vaig començar a fer anys enrere és un petit estudi sobre els blocs de Vilaweb, amb dades del maig de 2016 i maig del 2022. Prometo algun dia publicar les dades resultants.

Amb el desig que aquest ignot futur dels blocs sigui de renovada vitalitat, de noves aportacions i d’útils innovacions, cloc aquest ja llarg apunt (no acostumo a extendre’m més de tres paràgrafs) agraint, com ja he fet en moltes altres ocasions, l’atenció que em dispenseu els seguidors habituals o ocasionals.

[Imatge: Simon and Garfunkel, posant com sempre el fons musical a aquest bloc; foto Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!