Els caps de llista tarragonins. Avui: CiU i CUP
La número u de CiU és Victòria Photoshop Forns. No fa falta explicar d’on li trec el malnom. A les enormes tanques publicitàries que Convergència va contractar ja fa mesos (quan figurava que encara no es podia fer campanya electoral), la cara de Victòria Forns hi apareixia notòriament retocada pel miracle informàtic. I mira que és mona, la noia, però no sé què passa amb els polítics, que tot ho han de manipular, tergiversar, ocultar o desnaturalitzar. En fi. La Victòria Forns és una mena de chica Telva i dóna la imatge d’una d’aquestes dependentes del Corte Inglés que, mostra de perfum en mà, assalten a les potencials clientes ruixant-los el canell:
– és una essència molt fresca, no troba?
I les clientes, després d’ensumar l’air-du-temps, ofereixen un mig somriure de cortesia a la venedora mentre segueixen el seu camí. Aquesta és la funció de la candidata Forns: ruixar els possibles electors, tant com li sigui possible, amb les seves ben poc originals promeses de “canvi”, amb resultat incert. Només una determinada cojuntura astral (ascens del PP, amb qui hauria de pactar, i ensopegada d’Esquerra) permetrà a Forns seure’s on vol seure.
Que diferent és l’altre protagonista de la nostra secció d’avui. El cap de llista de les CUP es diu Marc Farré, té 35 anys i una llarga trajectòria en moviments reivindicatius (Maulets, insubmissió, i tal). No el veureu penjat dels fanals (la seva foto, vull dir), per dues raons: primera perquè a les CUP, com totes les formacions diguem-ne menors, els ha tocat un tros molt petit del pastís d’espais públics, i segona perquè són un moviment assembleari i per tant quedaria lleig personalitzar la publicitat amb la foto d’algú concret. De manera que he hagut d’acudir al senyor Google Imatges per saber quina cara feia. És com me l’imaginava: amb els cabells tallats d’aquella manera característica (nets però que semblen bruts, llargs de darrera i el serrell despentinat), samarreta negra amb algun dibuix reivindicatiu, i potser (no li sé veure) arracada a l’orella. Estil perroflauta sense arribar-ho a ser. Expectatives electorals de les CUP? Més sòlides dels que molts voldrien. Veurem què opina el poble, però.
Una dona de dretes i un home d’esquerres. Una pactarà amb el PP i l’altre creu que un altre món és possible. Una es pentina i l’altre no. Que diferents que som tots plegats. Com ous i castanyes. No em digueu que no és maco.
L’agenda
Dimecres, 11 de maig, 20,30 h, a l’Associació de Veïns La Unió de Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona. Trobada amb el cap de llista de SI, Xavier Almagro.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!