Aquest serà el darrer apunt del bloc “Les aigües turbulentes”. Amb molta tristesa m’he d’acomiadar de tots vosaltres. La raó és senzilla: les meves noves obligacions professionals m’impediran, a partir d’ara, ocupar-me del bloc amb la intensitat amb què jo voldria i els meus fidels lectors es mereixen.
Una trucada de Josep Maria Pelegrí, flamant conseller d’Agricultura, a qui conec de fa molts anys, de quan estudiàvem junts, m’ha ofert fer-me càrrec de la nova Direcció General de Conreus Bioecològics, i no he pogut refusar la seva proposta. És tot un repte per mi. Dilluns que ve m’incorporo, doncs, al meu nou lloc de treball a Barcelona, des del qual espero contribuir al desenvolupament del camp català en clau sostenible. Tinc ja algunes idees per posar en pràctica, que us avanço. Vull crear un Institut de Promoció de la Patata Natural, per fer front als cultius transgènics. També crearé una línia d’ajuts per promoure Cooperatives de Ramaders a comarques altament urbanitzades, com el Baix Llobregat o el Tarragonès: és important tornar a tenir vaques i porcs al costat de les grans ciutats, això fa país i fa natura. Naturalment, tot plegat només serà possible si hi ha recursos econòmics suficients. Ja se sap que estem en crisi, i per la meva part seré un exemple d’austeritat: em conformaré amb cinc secretàries, dos xofers i deu assessors.
Només em resta agrair-vos a tots els seguidors d’aquest modest bloc la fidelitat que m’heu dispensat. Pel que fa a mi, aquests quatre anys de “Les aigües turbulentes” han estat tot un plaer. Fins sempre, amics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
arreglar el pais, m’ofereixo per criar caragols i extreure-lis tota la baba possible… Les dones, que en saben d’això, diuen que va molt bé pel cutis. Un cop sense mala baba (els caragols), ens els podrien cuinar alguna becària i menjar-los, per agafar forçes.
També ofereixo els meus serveis com a tastador de vins. Això sí: vi acompanyat amb pernil pota negra i sobrassada de Mallorca, car sinó em sent’a malament (el vi).
De ben segur, si tots pensessin com jo, viuriem millor…
Atentament
Molta sort en el càrrec. Cal bona feina!!! però no cal que plegueu. Són molts els càrrec que tenen blocs aquí: En Benach , en Basaganya, en Soy. Seria una bona eina de comunicació de la feina que fareu.
A veure si us podem continuar llegint.
No massa original
http://reflexionsencatala.blogspot.com/2010/12/marxem-la-generalitat.html
I a Vilaweb te l’han posat com a destacat… XD
Que tinguis sort i que puguis assolir els teus somnis,jordi.
Ara bé ,potser no cal que tanquis el bloc a pany i forrellat, vés a preferencies i li canvies el títol,per exemple li poses ”el bloc del director general …d’ això de la patata,les querilles a valència,no?, doncs això i de tant en tant ens en fas cinc centims de com va tot.
ehem, “Direcció General de Conreus Bioecològics” 🙂 hi ha direcció general per un tipus de conreu i tot? Em pregunto quantes direccions generals hi ha a Catalunya ara mateix.
En tot cas, molt bona sort, ànims i tandebò tinguis temps per seguir escrivint de tan en tan al blog, dóna una proximitat molt valuosa amb la gent amb responsabilitats públiques.
I sobretot, ja que sereu a prop de la terra, penseu que mentre aquesta no sigui lliure no podrà donar els fruits que s’hi ha sembrat.
,
Això és una innocentada??? El meu director general només té una secretària, comparteix xofer amb el comissionat i no té cap assessor!!!!!
T’ho recordarè d’aquí uns mesos a veure si compleixes !!, que el bon sou t’acompanyi, que el demes ja ens trobem be al paro.
i bona feina.
…està molt ben elaborada aquesta llufa! quasi m’ho crec
felicitats
Vaja broma que ens acabes de gastar !!! Tanta sort. I cert, els de Vilaweb t’ho havien posat a l’article. Sort n’hem tingut. Apa, que vagi bé tocar de peus a terra. Bona nit i tapat.