Les aigües turbulentes

No sorprèn massa el silenci d’un sector de la nostra opinió pública davant la notícia d’una hipotètica expulsió de Noureddine Ziani, president de l’Espai Catalano-marroquí. Algú dubta que si l’afectat fos un representant de la diàspora palestina no s’hagués mobilitzat, a toc de corneta, tota la progressia nostrada? Però és clar, l’interfecte és de l’òrbita de Convergència i això destirota l’esquema de molts.

Pel que fa al motiu de la petició d’expulsió, es ben bé igual si és o no un espia, si té alguna relació amb el fonamentalisme islàmic o si fa temps o no que se li està fent un seguiment, com avui informa el mateix CNI. La raó és ben clara. Es tracta de disparar a la línia de flotació d’un dels bucs insígnia del procés sobiranista i, alhora, contra qualsevol estratègia d’integració de la nova immigració tant al país com al propi procés. Amb un tret es maten dos pardals. Vet aquí com l’unionisme i cert progressisme anacional, sense voler-ho, acaben convergint (perdó pel verb).

[Imatge: foto Lluís Brunet, www.naciodigital.cat]