Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

19 de maig de 2022
0 comentaris

L’esperança no s’ha de perdre mai

Agradable sorpresa la meva, avui. Un feliç retrobament. Pel·licula dels fets: vaig oblidar en un taxi, a mitjans d’abril, unes ulleres de vista cansada (las gafas del cerca, que deia aquella senyora de l’APM). No és que tinguessin massa valor però, comparades amb moltes altres que he fet servir des que tinc dificultats en llegir, com tothom que traspassa la barrera del mig segle, aquestes ulleres eren inusualment pràctiques i molt resistents, mentre que les altres eren de nyigui-nyogui, o ballava un cargolet o directament saltava la barnilla, un desastre. El costum d’obrir-les i posar-se-les (i treure-se-les i tancar-les) apressadament n’era la darrera causa. Dit sigui de passada, sempre m’he negat a fer servir aquell model, penjat del coll, que consta de dues meitats que poden unir-se a l’alçada del nas, m’imagino que amb un imant (les fa servir aquell diputat tan antipàtic de Ciudadanos, i això sí que no).

Ja les havia donat per perdudes. Millor dit, ja ni hi pensava. Bé doncs, avui, un mes després d’aquella sensible pèrdua, les ulleres amb el corresponent estoig han aparegut, com per art de màgia, a la filera de bústies de l’edifici on em dirigia el dia que les vaig oblidar al taxi. No m’he pogut estar d’escriure un correu a l’ajuntament demanant que traslladin al titular de la llicència (ordenat i metòdic com soc, guardava el tiquet de pagament amb les dades necessàries) el meu agraïment. No soc gens amic dels taxistes, per diverses raons que no venen al cas, però avui era de justícia fer-ho. Aquesta nimiesa m’ha alegrat el dia. L’esperança no s’ha de perdre mai.

[Imatge: elnacional.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!