Les aigües turbulentes

Aquest matí, trucada a Alacant per qüestions professionals.

Jo: el senyor Xavier, si us plau?
Telefonista: qué Javier, el de … o el de …?
Jo: no sé el cognom, m’han deixat una nota dient que m’ha trucat un Xavier i que el truqui…
Telefonista: queltruqui…? he, he, he [riure nerviós de desconcert, com pensant y qué coño me estará diciendo éste en catalán]
Jo: que lo llame… he, he, he [riure condescendent, fent-me càrrec de la situació].
Telefonista: serà Javier tal. Le paso con él.
Jo: moltes gràcies.

A continuació he pogut parlar amb el tal Javier, ell en la llengua omnipresent a Alacant i jo en la llengua que fa 700 anys que es parla a la ciutat. Sense problemes, naturalment.

Només m’ha calgut cedir una mica amb la primera i gens amb el segon. Ni tensions innecessàries ni claudicacions. Tothom content.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!