Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

18 de gener de 2022
0 comentaris

Cobrar sense fer res. Està bé, tu

Sobre l’escàndol dels sous i de les “llicències per edat” del Parlament de Catalunya, algunes reflexions. Benvinguts siguem a la realitat: la nostra principalíssima institució representant de la sobirania popular també té coses lletges a amagar. No dic il·legals, dic lletges. Perquè si no, que m’expliquin perquè ha costat Déu, ajuda i presidenta Borràs obtenir una informació que hauria d’estar penjada a la web del Parlament, en compliment de la normativa sobre transparència i sobretot pel dret dels ciutadans a saber a quines butxaques van a parar els diners dels nostres impostos, en virtut de què es cobren i en quines condicions.

Si no es feia pública i si ha costat tant d’aconseguir (gràcies al diari Ara, que així es redimeix en part de la censura de l’altre dia) és perquè el tinglado d’aquesta mena de prejubilacions (que no ho son) és vergonyant: a saber, el cobrament de generoses nòmines des que es compleixen seixanta anys fins al dia de la jubilació, sense haver de fer res! Quina és l’explicació exacta que han donat a aquest despropòsit? Perquè si estan en edat de treballar, doncs que treballin, i si s’entén que ja no poden (que sí que poden), la legislació funcionarial ja preveu altres generoses fórmules perquè els interessats no quedin desamparats. Intueixo que en la proposta, elaboració i decisió d’aquesta fórmula de remuneracions privilegiades hi van intervenir els partits polítics (via representació a la mesa), els representants sindicals i els propis interessats; partits+sindicats+funcionaris: què podia sortir malament?

La polèmica i les mostres d’indignació no s’han fet esperar. La maldestra jugada d’intentar presentar la presidenta Borràs com a part de l’escàndol, quan és qui ha aconseguit treure-ho a la llum pública vencent resistències, és patètica, com ho és la reacció de darrera hora d’ERC d'”exigir” acabar amb aquests privilegis, com si el president que en va donar inici (l’inefable Benach) no fos militant (ni en continuï sent) de l’antigament modèlic partit. El susdit ha tingut la barra de treure a col·lació “el context (se suposa que econòmic) en què es va prendre la decisió” com a desangelada justificació de l’afer. No molesta tant el que ha passat aquests anys com que ens prenguin per idiotes, la veritat.

Ara bé, tots els que lamentem l’existència d’aquestes pràctiques poc ortodoxes ens hauríem de fer una pregunta. Quants pensarien d’una altra manera o quants en farien una valoració moral diferent si fossin ells els adjudicataris d’aquesta mena de loteria en forma de generosos ingressos mensuals? En el fons succeeix com amb les pràctiques corruptes. Les crítiques, les indignacions, els esgarips cada vegada que es descobreix alguna brutícia sigui a les administracions o als partits, sigui gran o petita, sigui il·legal o simplement irregular, inconscientment amaguen un deix envejós: alguna cosa en el fons de la persona es pregunta ¿per què aquell ha pogut enriquir-se o obtenir una situació privilegiada (encara que sigui de forma gens ortodoxa) i jo no? És molt fàcil criticar des d’abaix i des de fora. Altra cosa és quan estàs en el ajo, com es diu vulgarment, i amb diner fàcil passant-te pels nassos a canvi de més val no saber què. Llavors no deu seu tant fàcil mantenir la integritat al cent per cent. La carn és dèbil i tots tenim un preu.

[Imatge: EFE, elpuntavui.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!