Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

28 d'octubre de 2021
2 comentaris

Campanya, dia 12: enllestir la feina

⇒ La piulada

En l’aniversari de la declaració d’independència, detenció de Josep Costa. Els independentistes que encara us ho esteu pensant, què espereu a apuntar-vos al Consell per la República per acabar la feina?

⇒ Els comentaris

He rebut, pel cap baix, tres comentaris que qüestionen el paper del Consell i identificant-lo amb la “feina no enllestida” l’octubre del 2017.

Un diu: “Carai. El Consell per la República? Els de Junts per Catalunya [ell els rebateja com “JuntsxCash”] que mantenen un Govern de Vichy amb amb els socis i amics d’ERC [rebatejats com “botiflERCS”] per les poltrones? La pastanaga dels Xaiets Processistes.” Deixo de banda les enginyoses però sobreres brometes i aclareixo alguns punts: el Consell per la República no representa un partit polític concret, tot al contrari, té la voluntat i la necessitat que hi participin totes les formacions i totes les sensibilitats ideològiques de l’independentisme català. Només així es garanteix la fortalesa i transversalitat de la institució, imprescindibles per culminar el procés interromput l’octubre de 2017. Pel que fa al “govern de Vichy”, és a dir, la Generalitat autonòmica, amb tots els seus defectes i mancances és una altra institució democràticament legítima que en aquests moments és en mans de l’independentisme, amb el suport electoral del 52% de la ciutadania. La seva existència mereix un respecte i cal considerar-lo un actiu a aprofitar. La seva coordinació amb el Consell per la República és imprescindible.
Un altre comentari: “Segurament els independentistes estem esperant que aixequin la suspensió de la DI i defensar el territori enlloc de jugar a advocats i procuradors i fer politiqueig de vividors mentre ells mateixos col·laboren amb la repressió dels independentistes que no tenim els seus recursos”. Si “jugar a advocats i procuradors” és el que em penso, trobo de mal gust criticar la magnífica feina de la nostra advocacia defensant (i en molts casos guanyant) els centenars de casos personals de repressió. Pel que fa al “politiqueig”, torno al d’abans: cal separar el Consell i la Generalitat autonòmica. A partir de les seves lògiques i limitacions respectives, cal coordinar ambdues institucions.

Tercer comentari, en la línia de l’anterior: “Esperem a que esteu preparats. Nosaltres ja ho estàvem al 2017 i ens van deixar amb un pam de nas”. Si va ser un pam de nas, déu-n’hi-do com ho estan pagant amb exili i repressió, que potser s’hagués multiplicat en cas de seguir endavant en aquells convulsos moments: els catalanets de peu no en sabem de la missa la meitat. El Consell es proposa reprendre la feina interrompuda l’octubre de 2017, només que més ben preparats i millor determinats.

⇒ L’aportació

Salvador Molins, un actiu independentista del Berguedà, entre altres mostres d’ànim i felicitació, suggereix una millora en el procediment electoral de l’Assemblea de Representants: “Vaig badar mentre es preparava la llei electoral i ara veig que la representació s’ha fet per Vegueries, penso que és una mala representació per les diferències de població de cada comarca, per tant aposto per poder-ho canviar més endavant per demarcacions comarcals i fins i tot en les grans ciutats per districtes. Si no fos possible proposaria afegir un representant per comarca als 40 i 80 representants actuals”. L’Assemblea l’haurà de tenir en compte si escomet una millora dels textos organitzatius interns.

Agraït pels comentaris i aportacions.

⇒ El compromís

Avui acaba la campanya electoral i, per tant, no podré publicar cap més apunt fins diumenge a la nit. Com a resum de tots els compromisos desgranats els darrers dies, concreto els quatre eixos del meu modest programa electoral:

  1. Enfortir i prestigiar el Consell
  2. Apropar i integrar al Consell els sectors independentistes que ara no el consideren propi
  3. Millorar el document “Preparem-nos”
  4. Acompanyar els Consells Local i activar-ne de nous

[Imatge: elpuntavui.cat; foto ACN]

 

  1. Gràcies, Jordi, per la teva esperança en un futur de República Catalana. És, per a mi, molt bo sentir una persona que respecto profundament i que en una època de foscor, encén una llum.
    Salut amic.

    1. T’agraeixo el comentari, Xavier. Crec que tots hem de posar llum a la foscor, com Carles Porta, encara que no sé si això d’encendre un llum és bo, en els temps que corren… A reveure, company!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!