Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

26 de desembre de 2020
0 comentaris

Cada dia al meu corral (6: les nostres singularitats)

Corre per la xarxa un mapa, curiós com molts, que mostra a quins països europeus es fa festa per Sant Esteve i a quins no. És satisfactori constatar (de fet ja en tenia coneixement) que la gran majoria de països seriosos d’Europa (ja m’enteneu, germànics, escandinaus, Illes Britàniques, també Itàlia, Catalunya i les Illes Balears) participen d’aquesta peculiaritat (gens excepcional, pel que es veu) de seguir fent festa l’endemà de Nadal, una peculiaritat que té la seva corresponent explicació històrica, com també es pot trobar fàcilment a Internet. Només França, Bèlgica, Portugal i la major part de l’estat espanyol, dels països del nostre entorn, se separen d’aquesta uniformitat.

Es tracta d’un tret identitari dels catalans, a protegir dels intents uniformitzadors dels espanyols, lligat a un altre: el de menjar canelons per dinar. Diuen que es tracta d’un plat sorgit com a solució per aprofitar les restes del guisat del dia de Nadal, idea que casa molt bé amb la dualitat de festivitats que abans esmentàvem. I el fet que es tracti d’un aprofitament de menjar, aquí res no es llença, reforçaria la imatge dels catalans com a poble estalviador i pràctic. Nou tret identitari, doncs.

Que els canelons siguin un reciclatge d’un altre plat ho han posat en dubte entesos en les ciències gastronòmiques i no seré jo qui ho discuteixi ni qui doni la raó a uns o a altres. Lluny de mi aquesta mena de discussions de sobretaula (mai millor dit), com la que cada any treu el cap de si els canelons es fan amb beixamel o amb tomàquet. Que cadascú baixi les escales com vulgui, com deia el cantant del Poble Sec.

La darrera singularitat del dia és el Concert que es fa al Palau de la Música. Aquest any, degut a lo de sempre, no s’haurà pogut fer com cal i s’han inventat un arranjament per cobrir l’expedient de forma digna. Ens quedem sense Cant de la senyera amb centenars d’estelades: una veritable injecció de moral patriòtica quan més falta ens fa, però mira, les coses van com van. L’any que ve, si les vacunes no fan llufa, tot tornarà a la normalitat.

[Imatge: ara.cat]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!