Les aigües turbulentes

L’episodi de la renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, i de les causes que l’han ocasionat, no confirmades per l’interessat, sembla tret de la imaginació d’un guionista passat de voltes. Fonts molt o poc fiables parlen d’una escriptora de novel·les eròtico-ocultistes (o una cosa per l’estil), de possessions diabòliques, de visites (en plural) del bisbe al papa Francesc… Aquí hi ha tema. La mateixa discreció dels interessats (una arma de doble tall, com s’està veient) alimenta rumors i comentaris de tota mena i el cert és que cada dia que passa la bola es va fent més grossa i morbosa.

Aquests dies, a Novell li xiularan les oïdes no sabeu com, i en part és culpa seva. Durant el seu pontificat va semblar que tenia una especial vocació per aparèixer als mitjans aportant-hi qüestions d’indubtable controvèrsia, exercint un paper provocador que no tinc massa clar que correspongui als bisbes. Vilaweb, en els primers moments de la sorprenent notícia de la marxa de Novell, ja ens en va recordar dos en un intent de trobar la causa de la decisió: les seves posicions notòriament reaccionàries sobre l’homosexualitat i l’entrada sense manies en el tema independentista, amb posicionaments favorables als presos polítics. Com que a monsenyor sembla que li agradava que li il·luminés el focus de l’actualitat (fos per rebre aplaudiments, fos perquè li diguessin el nom del porc), poc s’ha de queixar ara que seguim parlant d’ell. Ho podríem fer tirant-li en cara el fet personal que ha accelerat la seva dimissió i confrontar-ho amb el reguitzell de lliçons morals (morals catòliques, és clar) que va deixar anar en el seu moment, però com que no ho ha confirmat, cal respectar-ho. I no només això: s’ha de dir que si és veritat que ha penjat la mitra (i no sé si els hàbits) per anar-se’n amb una senyora casada, cal reconèixer el gest d’honestedat que això suposa. Intueixo la situació de més d’un i més de dos bisbes, que deuen dur una doble i hipòcrita vida pontificant sobre els pecats del piu i gaudint alhora de grata companyia en la intimitat, compatibilitzant-la sense problemes amb els privilegis de tot ordre que aporta una cúria diocesana. La història n’està plena d’aquests casos, però fins on arriben els meus coneixements de teologia i dret canònic, això no és possible avui en dia.

Com que la marxa de Novell ha estat tan imprevista i precipitada i les possibles causes, tan sorprenents, no han tardat a sorgir explicacions rocambolesques, d’aquelles que agraden al gran públic, desinformat i illetrat: tot tindria un origen diabòlic i precisaria una intervenció exorcista, una versió molt discutible i no acceptable racionalment. En tot cas, a Novell aquesta insospitada teoria no li ajuda gens ni mica: us heu fixat en la manera de mirar que sempre té? A mi em fa una mica de basarda, aquest home.

[Imatge: enciclopedia.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!