Quan escric aquestes línies està a punt d’iniciar-se el partit que enfronta la meva mare pàtria amb la meva àvia pàtria (qui no entengui què vull dir amb això, que m’ho pregunti). Ni que sigui un dia a l’any, i encara que no agradi el futbol, com és el meu cas, tenim l’oportunitat de que els nostres colors guanyin, empatin o perdin. Qualsevol resultat m’alegrarà si el camp s’omple.
Emoció que no podrem viure aquesta nit, amb Eurovisió, el gran esdeveniment euromediàtic. Descartada la representant dels catalans, només ens queda fruir de l’espectacle friqui i esperar que Espanya faci un paper a l’alçada de la seva representació, és a dir, per a oblidar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!